Quantes vegades els joves deuen haver sentit a dir que fer el Batxillerat artístic o estudiar disciplines com música, teatre o pintura "no té sortides" i que mai no aconseguiran feina d'això? Malen Company és una coneguda il·lustradora mallorquina desplaçada a Barcelona que no s'esperava mai que tendria tants d'èxits, però així i tot sap ben bé què és passar per això. Graduada en Belles Arts i especialitzada en il·lustració de moda, portava el talent en la sang i va començar a pintar abans que a escriure. Des de ben petita, els seus pares sempre l'havien duita a extraescolars de música, teatre, ceràmica i pintura. Tot i això, quan va arribar l'hora de triar el Batxillerat, sorgiren els impediments i els estereotips socials.

Pregunta. Existeix una pressió social i familiar sobre els joves amb vocació artística que sovint els fa renunciar a apostar per estudis com la pintura, la música o el teatre. A casa, et van posar algun impediment a l'hora de decantar-te per la branca artística?

Resposta. Sí, totalment. Els meus pares des de petita m'havien duit a classes de dibuix, de ceràmica, teatre, cant... I estaven contents que hi anàs. Però quan vaig acabar 4t d'ESO i havia d'elegir Batxillerat, per fer l'artístic havia de canviar-me d'institut. Ells ja sabien que jo volia fer l'artístic perquè sempre els hi havia dit. Però quan va arribar l'hora de la veritat, no ho volien. Me deien que no tenia sortides, que era tancar-me moltes portes i que dibuixar sempre podria ser el meu hobby. Però com a feina, era molt difícil trobar-ne d'això.

Els vaig convèncer per anar a la jornada de portes obertes del que hauria de ser el meu nou institut, i en sortir de la reunió ma mare me va veure tan il·lusionada que em va dir: "Me n'he adonat compte que això és el que vols fer, així que si tu et vols "arriscar", al final és la teva vida". Ella volia que jo fes traducció...

Fins i tot a l'escola, els professors me deien que amb les bones notes que treia podia aspirar a molt més. Com si per fer l'artístic no fossis intel·ligent, quan no té res a veure.

P. Creus que avui dia encara hi ha molts adolescents que han de passar per això o que directament no els permeten triar el seu futur?

R. Crec que la situació està millorant, perquè s'està veient que molts graduats que han estudiat carreres més normatives no tenen feina. En l'actualitat, l'atur és molt elevat i ja no és qüestió d'estudiar Art o estudiar Dret. És una situació que s'ha estès a tots els oficis. I crec, justament, que les carreres artístiques o més enfocades al disseny o a la creació audiovisual tenen més sortides ara mateix. Sobretot, després de la "nova normalitat" que ens ha deixat la pandèmia per la Covid-19. S'ha vist que el que més consumeix la gent són continguts en línia: música, sèries a través de plataformes com Netflix, xarxes; i també art.

P. Hi ha un estigma amb el Batxillerat artístic? 

R. Sí. Es diu que el Batxillerat artístic és el més fàcil i que és per aquells alumnes que no volen estudiar. No és que sigui més fàcil, sinó que es fa més fàcil als estudiants que el trien perquè és allò que realment els hi agrada. Hi ha bastants joves dels que trien el batxiller social o el científic que l’escullen perquè encara no tenen del tot clar què volen estudiar. Però quan algú fa el Batxillerat artístic és perquè ho té molt clar. I al final, allò fàcil és el que a tu t’agrada.

P. Se li està donant a l'Art la importància que tocaria a les escoles com una eina de gestió emocional pels més petits?

R. No. Amb les diferents lleis d’educació que hi ha hagut, que han reduït hores de plàstica i de música, s’ha vist que no es té en compte la funció que té l’art en els infants. L’art és una eina bàsica de comunicació, d’autoconeixement, d’exploració i d’expressió pròpia sobretot pels més menuts. A més, s’ha de potenciar la seva creativitat. Pens que és molt més important que s’ensenyi a definir-se com a persona, que alguns conceptes generals que a la fi et serviran en ocasions puntuals. Al final, la plàstica i la música són una mica vies d’escapament. Els nins no poden estar set hores asseguts a una taula prestant atenció tot el temps. També necessiten fer alguna activitat que sigui més alliberadora i de desconnexió.

P. Una de les coses complicades per a un artista, quan s'obre pas en aquest món, és trobar el seu propi estil. Com vares trobar el teu?

R. Dibuixant moltíssim. Quan vaig entrar a Belles Arts, el primer que em van dir va ser: “Oblida’t del que saps”. Moltes vegades, has d’aprendre a desaprendre i tornar a deixar-te endur per la innocència.

L’estil es troba a base d’experimentar molt. Dibuixar de manera lliure i sense cercar un resultat concret. Està clar que no sempre els resultats seran els esperats i no tot el que es faci serà publicable. T’has d’equivocar molts cops per arribar allà on vols arribar. 

A part de practicar, també és molt important analitzar els teus referents. Sense copiar. Si et vols dedicar a la il·lustració, mirar il·lustradors contemporanis i de més antics. Fixar-te en què és el que t’agrada del seu estil: si és el traç, si és l’ús dels colors… 

Finalment, inspirar-te en coses del teu entorn com puguin ser pel·lícules, música, moviments artístics, moda, llibres…

P. Vas trobar en el confinament una oportunitat de creació?

R. Totalment. La situació d'estar a Barcelona i tenir la meva família a Mallorca me provocava bastant angoixa i pintar era la meva manera de distreure'm. Quan van decretar el confinament vaig començar una sèrie d'il·lustració que es deia "Confinamiento Style" i consistia a cercar la part una mica humorística de la situació que estàvem vivint. Va sorgir arran de conversacions que tenia amb les amigues o amb la família.

Pintar més que mai sumat a què tothom estava connectat a les xarxes socials, va fer que el que feia arribàs a moltíssima gent. Molts usuaris compartien les publicacions de les meves il·lustracions i van començar a pujar els seguidors i a sortir moltes feines. Tot el confinament me'l vaig passar treballant. De 9 h a 21 h.

P. El sector cultural ha estat un dels més perjudicats per les mesures restrictives anti-Covid?

R. Sí. Completament. Les sales de concert, els cinemes i els museus han estat els que han pres les mesures més estrictes i els més afectats. Amb reducció d'aforament al 30%, distància de seguretat entre seients deixant-ne un de lliure entremig, i amb l'obligatorietat que el públic estigui assegut en tot moment; són els que més temps els han fet estar tancats injustament. En canvi, llocs com els centres comercials estaven oberts i amb una cua que donava la volta a l'illa de cases i sense separació.

En el meu cas, l'any passat vaig fer un parell de mercats per vendre il·lustracions i enguany el primer que he pogut organitzar ha estat aquest mes de desembre, i això que estava tot molt controlat. Paradetes ben separades, gel hidroalcohòlic, una persona a l'entrada contant quantes persones hi havia…

P. Es té en compte la funció social que té la cultura?

R. És una pregunta difícil de contestar. Pot ser des del Govern actual, no es té en compte. Però crec que de cada vegada la ciutadania i sobretot la gent jove sí que n'és conscient. I això es veu en què la gent és responsable i es pren les mesures seriosament quan va a qualsevol acte cultural. La gent s'ha mobilitzat perquè tot això es torni a posar en marxa. Perquè sap que al final, la cultura (l'art, el disseny, la música...) és una eina molt transformadora i es poden fer moltes coses pel canvi social a través d'ella.

P. A tu t'han afectat aquestes restriccions en la comercialització dels teus productes?

R. A mi m'han afectat poc perquè he bidireccionat la meva feina. En vers de fer exposicions i mercats, m'he dedicat a fer moltes il·lustracions per a continguts digitals. Captar clients i fer contactes per la via de les xarxes socials. M'he hagut de reinventar, però me sent afortunada perquè crec que m'ha anat molt bé en el context en què estam. Molts no han tengut tanta sort.

P. A través de quines plataformes poses a la venda els teus dissenys?

R. A través de la meva pàgina web. Hi tenc un enllaç que t’envia directament a la tenda, que és Big Cartel. Una tenda online on pots publicar els teus productes sense haver de fer tot el disseny web. Ja estan predeterminats, només has de triar el que t'agrada més i pujar els productes. Els venc per Big Cartel i en faig propaganda per Instagram. Trec molt de rendiment a les xarxes socials perquè al final és el que més clients me duu, tant d'editorials com de particulars. Les xarxes i el "boca a boca".

P. Una de les iniciatives que has impulsat ha estat el "regala art" per les festes de Nadal o aniversaris, amb l'oferta de retrats personalitzats, per exemple. Has notat un increment en la demanda d'aquest producte tan personal?

R. Sí, moltíssim. I això demostra que la gent s'ha adonat compte amb la situació que hem viscut que és més important que mai donar suport a les empreses petites, al comerç local i als petits emprenedors. Crec que aquest any per Nadal molta gent comprarà proper i a persones conegudes per ajudar a impulsar-los.

En el meu cas, per Nadal ho tenc ple des de principis de desembre. Ja no puc agafar més encàrrecs per aquestes dates, els estic agafant per a finals de gener. Tenc l'agenda plena d'il·lustracions personalitzades.

P. I d’on és la gent que demana més el teu producte?

R. De per tota Espanya en realitat. Madrid, València, Sevilla, País Basc… De molts de llocs. Sobretot Mallorca, però després igual de Barcelona que de Madrid. S’ha expandit el projecte i, de fet, fa un parell de setmanes vaig enviar un producte a Polònia i me va il·lusionar molt.

P. Quins projectes tens entre mans a part de la teva web?

R. He de dir que vaig una mica pas a pas, perquè la feina surt de forma bastant inesperada. A mi, me criden un dia i me diuen: “Malen, necessit això per demà”. Ara mateix estic fent un pòster per a un curt produït aquí a Barcelona que s’estrenarà d’aquí a poc i es diu “A les nou en punt”. Però les meves il·lusions de cara a l’any que ve serien publicar un llibre il·lustrat i publicar en paper per a alguna editorial de moda, ja que fins ara només ha pogut ser en format digital llevat de en dues ocasions. El d’una revista escolar catalana que me publicaren en la portada; i el del butlletí de la marca portuguesa Kleed Kimonos, totalment sostenible, de pijames fets a Tailàndia.

P. Amb quines marques has col·laborat fins ara?

R. He col·laborat amb Vogue, Condé Nast Creative Studio, Heineken, El Águila, Kleed Kimonos, Rituals, Redken, Fashion Revolution, Barokah Jewels i Legendary Entertainment.

P. Per acabar, que li diries a un estudiant que sap que la seva passió és l'Art, però al mateix temps se sent ple de dubtes, pors i es veu cohibit per tants estereotips?