L'associacionisme a les Illes Balears 1976-2019

L'associacionisme a les Illes Balears 1976-2019
captura de la portada del llibre
captura de la portada del llibre

És el títol d’una nova publicació de Lleonard Muntaner Editor, Col·leció l’Arjau núm 96, que es va presentar el proppassat divendres a Can Alcover. Antoni Marimon Riutort i Arnau Company Mates ambdós doctors en història i professors, són els directors del conjunt de setze capítols coordinats per la jove historiadora Marina Castillo Fuentesal.

A Can Alcover la mesa de presentació que vaig moderar,  estava formada pels dos directors i la coordinadora a més de la doctora en història Elisabeth Ripoll Gil i el sindicalista ja jubilat Pere Polo.

Antoni Marimon i Arnau Company feren una introducció sobre la importància d’aquests estudis referents a l’associacionisme en una etapa històrica que abarca des de la mort del dictador fins a l’any anterior a la pandèmia del 2020 que va suposar un canvi en el món de les entitats ciutadanes, culturals, sindicals, i d’altra casta que analitzen els estudis publicats. Aquesta ve a ser una segona part de l’aproximació a la història estudiada a l’obra El moviment associatiu a les illes Balears des de finals del segle XIX fins a l’actualitat 2001, que coordinà Sebastià Serra Busquets i Arnau Company Mates.

En aquest volum hi trobam dos articles dedicats al món sindical STEI i UGT d’Antoni Marimon i Manel Santana Morro respectivament. Una investigació sobre les nomenades neo-festes com és el Much de Sineu, de Rocio Agustina Parodi Amado o l’associacionisme cultural a Sant Joan d’Arnau Company. Un estudi sobre les entitats veïnals de Palma, de Paula Nigorra Vaquer i Sebastià Serra Busquets.

Una recerca sobre Final o reconversió d’un model de congregació femenina?, referida a les germanes dels SS.CC. de Pollença, per Pere Salas Vives, i l’associacisme feminista a Mallorca des de la transició fins a l’actualitat de Marina Castillo Fuentesal. Una comunicació sobre El moviment associatiu de la discapacitat1983-2019, de la conquesta a l’exercici de drets de Catalina Amer Ballester i Juan Josep Matas Pastor.

Igualment un estudi sobre l’escoltisme, de Paula Nigorra Vaquer que també signa el referit a l’ecologisme i el moviment en defensa del territori. Una aportació des d’Eivissa referit a l’associacionisme cultural  que signa Rosa Rodríguez Branchat.

Elena Gil Sampol i Xavier Jiménez Gonzàlez signen Xarxa Cinema i Ciutat, un exemple paradigmàtic d’associacionisme cultural i model de gestió cooperativa a Palma. Rafel Puigserver Pou estudia l’associacionisme de la premsa en català de 1983-2019, i Nicolás J Moragues González sobre El movimiento asociativo literario en las Islas Balears, desde el Estatuto de Autonomia hasta la actualidad 1983-2019.

Finalment dos estudis referits a la memòria històrica, un referit a Menorca de Miquel López Gual i l’altre a Mallorca d’Elisabeth Ripoll Gil.

En conjunt una recerca  bastant exhaustiva de la vitalitat de l’associacionisme a les nostres Illes, com va quedar palès a la presentació, amb la participació del públic assistent que va agrair la tasca dels historiadors i historiadores, a la vegada que valorà la tasca de totes aquelles persones que amb el seu activisme en diferents àmbits de les associacions de la societat civil, enriqueixen la societat democràtica. Ho feren en les etapes estudiades i ho fan en l’actualitat.

Hem de donar l’enhorabona una vegada més als directors i la coordinadora de la publicació,  a tots els participants que ens donen a conèixer la nostra història més recent  així com a l’editorial Lleonard Muntaner sempre disposada a contribuir-hi amb les seves publicacions.

Comentaris
L'associacionisme a les Illes Balears 1976-2019