Tamayo, Juan José (2020), La Internacional del odio. ¿Cómo se construye? ¿Cómo se deconstruye? Barcelona: Icaria, 223 pàgs.

La internacional del odio és el títol de l'últim i ben acollit llibre de Juan José Tamayo, doctor en teologia i filosofia amb una dilatada trajectòria com a professor i conferenciant en universitats europees, llatinoamericanes, africanes i nord-americanes. Amb més de setanta llibres publicats sobre –entre altres temes– ciències de la religió, fonamentalisme religiós, diàleg intercultural i interreligiós, laïcitat, feminisme, teologia descolonial i teologia de l'alliberament, Tamayo és secretari general de l'Associació de Teòlegs i Teòlogues Joan XXIII i membre de Comitè Internacional del Fòrum Mundial de Teologia i Alliberament.

Tal com l’autor explica, el germen del llibre va ser el curs de doctorat "Epistemologies i teologies del Sud: decolonialitat i pràctiques emancipatòries", impartit a Curitiba (Brasil) l’any 2019 per invitació de la Pontifícia Universitat Catòlica del Paranà. En aquell moment, Jair Bolsonaro, amb el suport d'importants sectors evangèlics, exercia la presidència del país. Tamayo rescata i extrapola al context brasiler el terme "cristofeixisme" -encunyat l’any 1970 per la teòloga Dorothee Sölle respecte a les relacions entre el Partit Nazi i les esglésies cristianes durant la formació del Tercer Reich–, per referir-se, a partir d'una definició més àmplia i actualitzada del concepte, a la nova aliança entre esglésies fonamentalistes evangèliques, grups catòlics integristes i l'extrema dreta a fi d’implantar al Brasil un govern de tall autoritari amb característiques neofeixistes i neoliberals.

No obstant això, Tamayo va més enllà del context brasiler per defensar, de manera àmpliament documentada i sòlidament argumentada en la ciència política, les ciències socials, la filosofia, la teologia i la història, la tesi central del llibre, segons la qual el cristoneofeixisme no és un fenomen aïllat ni específicament brasiler, sinó tot un "fenomen mundial amb efectes polítics, econòmics, culturals, ecològics i religiosos devastadors” (pàg. 14). En aquest sentit, Tamayo denuncia que allò que està a la base del cristoneofeixisme és una veritable ideologia política que evidencia les estretes relacions entre organitzacions de l'extrema dreta mundial i grups cristians fonamentalistes a escala internacional. A aquest fenomen, que troba en la propagació i la inoculació de l'odi en el teixit social i polític la seva principal raó de ser, Tamayo l'anomena la "Internacional cristoneofeixista". De la seva importància en dona compte al llarg del recorregut que fa pels principals països en què la Internacional cristoneofeixista ja s'ha instal·lat, entre ells Espanya, Itàlia, Polònia, Hongria i els Estats Units, així com en diversos països llatinoamericans (el Brasil, Xile, El Salvador, Bolívia, Costa Rica i Colòmbia). Partint d'aquest recorregut, Tamayo analitza amb rigor el funcionament del moviment i les formes de construir discursos d'odi contra col·lectius d'immigrants racialitzats, refugiats, pobles indígenes, feministes, persones LGTBIQ, activistes de drets humans, ecologistes, etc.

En aquest escenari cal emmarcar l'auge polític i mediàtic al llarg dels últims anys de líders com, entre d'altres, Donald Trump, Jair Bolsonaro, Matteo Salvini, Santiago Abascal, Víktor Orban, els germans Kaczynski, Jimmy Morales, Iván Duque i Fabricio Alvarado. Aquest auge ha estat reforçat pel suport de determinats sectors de la jerarquia eclesiàstica i per un poderós conglomerat de mitjans de comunicació i organitzacions ultracatòliques com HazteOír, Abogados Cristianos, Derecho a Vivir, Camí Neocatecumenal, Escola sem Partido i El Yunque, que utilitzen el seu poder de pressió i agitació social per impulsar líders populistes d'extrema dreta que en la pràctica adopten el cristoneofeixisme com a programa de govern.

En realitat, més que un programa polític unificat, el que caracteritza la Internacional de l'odi és un sistema supremacista de creences i valors basats en el rebuig i la condemna respecte a allò diferent, però també en la defensa de postures negacionistes i de teories conspiratives. Es tracta d’un sistema de creences excloent, insolidari i absolutista que discursivament es presenta com un conjunt de valors cristians. Així, entre altres característiques, la Internacional de l'odi es recolza en una ideologia política i religiosa radicalment conservadora i ultranacionalista contrària a la despectivament anomenada "ideologia de gènere", a la interrupció voluntària de l'embaràs i als drets sexuals i reproductius de les dones, a l'eutanàsia i a allò que designa com a "marxisme cultural". Una ideologia partidària de l'afirmació exclusiva del binarisme de gènere, de l’heteronormativitat, de la masculinitat patriarcal, de la defensa exclusiva i a ultrança de la família nuclear i, a més, molt en sintonia amb els negacionismes. Per una banda, amb el negacionisme històric (rebuig de les lleis de memòria històrica, negació i manipulació de dades històriques a partir d'una visió revisionista distorsionada i interessada) i, per l’altra, amb el negacionisme científic (refús de la teoria del canvi climàtic, rebuig de la teoria de l'evolució de Darwin o fins i tot negació o minimització de la gravetat de la pandèmia de la Covid-19).

Una característica molt important del llibre és que no es limita a denunciar la construcció i la utilització de l'odi com a instrument polític per part de la Internacional cristoneofeixista i la greu amenaça que suposa per a les democràcies liberals actuals. Fidel a la seva condició de pensador compromès políticament, èticament i socialment amb l'emancipació dels col·lectius més vulnerabilitzats, Tamayo presenta tot un seguit de propostes per desmantellar i combatre els discursos i les pràctiques d'odi: ho concreta amb vint principis ètico-filosòfics que planteja a la fi del llibre. En la mateixa línia, visibilitza alternatives de superació de l'odi, com el retrobament i l'acollida hospitalària de l’alteritat; la tolerància com a reconeixement d’altri, d'altres realitats i discursos religiosos, d'altres pluriversos culturals; el lideratge i l’apoderament femení com a resposta a la discriminació patriarcal, així com la defensa d'un Estat laic com a única via possible que trenqui la perniciosa imbricació entre religió i política.

Estem, en definitiva, davant d'una obra penetrant i combativa que constitueix un poderós desafiament al discurs de l'odi i al cristoneofeixisme que prospera en el món, capaç d'oferir claus interpretatives per entendre els seus engranatges, però també per entreveure camins d'esperança que recreen la política democràtica i enforteixen els espais de resistència, convivència i emancipació.