Avui dissabte es celebra la festa d’aniversari pels vint-i-cinc anys del dbalears.cat, des d’aquest altre mitjà illaglobal.com volem donar-los la més sincera ENHORABONA i molts desitjos de continuïtat i bon fer com fins ara.

El dimecres 15 llegíem que: el mes d'agost de 2021 ha estat el mes que dBalears.cat ha sumat més lectors de tota la seva història: 185.212 visitants únics mensuals. Tota una fita per a la capçalera i per a la premsa en català a les Illes Balears.

Com es pot veure, una dada important per a un mitjà en la nostra llengua que, fa un quart de segle començà a publicar-se, primer en paper per iniciativa del grup Serra i després de disset anys, ja en format digital. Aquests dies haureu pogut comprovar la seva particular manera de celebrar-ho, vint-i-cinc entrevistes a vint-i-cinc joves que opinen sobre aquest mitjà.

Crec que s’han d’anar seguint aquestes opinions per conèixer com veuen els mitjans la gent jove, tan lligada a les xarxes socials, a internet, que duen la proximitat i la resposta ràpida. La majoria d’ells confessen que s’informen de l’actualitat a través dels mitjans digitals i les xarxes com Twitter i Instagram.

Tenir un mitjà en català, diari, com és dbalears.cat és una eina imprescindible per a la normalització de la nostra llengua, en un país com el nostre on dominen els mitjans en castellà, tant en premsa com en cadenes televisives públiques i privades.

Calen més esforços des de la societat civil per a fer patent la situació d’emergència lingüística que vivim, en temps de pandèmia sanitària, d’emergència climàtica, de crisi social. El terme d’emergència lingüística l’he manllevat de l’amic Pere Sampol que així ho definia a un recent article al diari Última Hora.

Som terra d’acollida, les nostres illes han augmentat la població de manera espectacular en els darrers anys, hem acollit gent que ve a treballar d’altres terres de la península Ibèrica, del Magrib, d’Europa, alemanys, suecs, anglesos...i de terres llunyanes, Bolívia, Equador, Perú, Colòmbia. Gent diversa, amb actituds diferents en arribar i trobar-se en una Comunitat amb llengua pròpia.

Hem viscut aquests dies episodis d’incomprensió en el món sanitari, denunciats a la recentment creada Oficina de drets lingüístics. Un toc d’atenció per aquells professionals, treballadors públics, que atenen persones ignorant la llengua del país on han vingut a fer feina.

És imprescindible reivindicar campanyes institucionals per facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana, el seu respecte, cap a les persones que vénen a treballar i viure aquí. Sabem que la Conselleria d’Educació assegura l’aprenentatge en els nivells no universitaris, pels infants i adolescents escolaritzats. Calen més recursos i campanyes cap als pares i mares, això és,  cap als adults en general, acostant aquest aprenentatge en els llocs de feina, a entitats, clubs, associacions on es troben.

Però no ens hem de conformar amb aquesta tasca institucional, imprescindible, necessària, però insuficient. La ciutadania més conscient també hem de plantejar de manera activa l’exercici de la nostra llengua a tots els àmbits, amb respecte cert, però amb fermesa.

Hem de convèncer, a molta gent que coneixen la nostra llengua, perquè ja l’ha apresa a les escoles i instituts, però no l’usa habitualment. Hem de crear empatia cap aquest ús. Vull dir, transmetre que és un bé el coneixement de la llengua que es parla a la terra d’acollida, que aquest fet obri portes i enriqueix la comunicació, que facilita l’arrelament al lloc on s’ha triat viure, la participació en tots els esdeveniments culturals, tradicionals que puguin celebrar-se.

Necessitem les entitats socials que són conscients d’aquesta emergència, necessitem els mitjans de comunicació com dBalears.cat. Hem de treballar conjuntament per fer possible capgirar les estadístiques i que el coneixement i l’ús de la llengua catalana tornin a ser majoritaris a tots els indrets de les nostres illes.

Finalment, l’enhorabona més sincera per tot l’equip editorial que fa possible aquest mitjà, desitgem una llarga continuïtat.