Austràlia es crema, totes i tots perdem

Austràlia es crema, totes i tots perdem
foto: Bloomberg
foto: Bloomberg

Les conseqüències d'uns incendis inhabituals en ple hivern suposen una pèrdua per la biodiversitat, l'economia i la salut a escala planetària

Els incendis a Austràlia no cessen. Tot i l'admirable tasca d'extinció de milers de bombers incansables, el sud-est australià està sent calcinat per les flames des del passat mes de setembre. I encara que el foc a la selva sigui una cosa natural i generalment positiva, tenint en compte que moltes plantes i animals en depenen pel seu cicle vital; aquest cop l'emergència per la biodiversitat i les espècies és que s'extingeixi ja.

Normalment, a Austràlia és comú que es generin incendis durant la primavera i l'estiu, quan la suma entre temperatures elevades i sequera fa que la fullaca i el mateix bosc, que acumula biomassa, prengui. Enguany, però, els incendis no han pogut esperar i just entrada la tardor un infern a escala mundial s'ha encès arrasant-ho tot.

En efecte, un fenomen així hauria estat impensable fa dècades, quan durant la tardor i l'hivern les temperatures eren estables i el clima, temperat. Bé, només com és propi d'aquestes èpoques a un territori tropical.

I és que, imaginau-vos en quina situació d'urgència climàtica estam quan, pel desembre i gener, la sequera és tan accentuada i les temperatures són tan altes que milions d'arbres s'encenguin en flames. Mirau si és fort el problema del canvi climàtic i l'escalfament global que alguns estan encaparrotats en negar (o renegar), que els focus d'incendis s'han tornat incontrolables. Inextingibles.

Perquè, per tots aquests negacionistes: no, arribar a unes temperatures de fins a 50 graus a finals de setembre no és natural. Ni a Europa (impensable avui dia; ja ho veurem l'any 2050) ni a un continent tropical. Si a això li sumes sequera extrema i bufades fortes de vent, ja tenim els ingredients perfectes. Ja tenim el millor combustible. El gasoil que de moment duu cremada una superfície superior a la grandària de Portugal. Això a dia 7 de gener. Avui, no només hem perdut el control total dels incendis, també dels quilòmetres de vegetació, de fauna i de vida cremats (i que tardaran segles a regenerar).

Els càlculs del 7 de gener, però, també apuntaven altres xifres interessants. A part de les 10,3 milions d'hectàrees convertides en cendres, el balanç ja era de 28 víctimes mortals, 2.000 habitatges calcinats i més de mil milions d'animals morts d'una de les maneres més bèsties i doloroses que podria imaginar. I és que, fa falta conscienciar que això és una pèrdua per a la diversitat d'espècies a escala mundial. A Austràlia, el 80% de la fauna és endèmica. Això vol dir que no hi ha altre lloc en el món on visquin animals com el coala i el cangur, per exemple, que són els més coneguts del territori tot i que n'hi ha molts d'altres.

No obstant això, la pèrdua de biodiversitat no és l'única conseqüència de les flames. L'economia també és un factor que perilla: durant els incendis, el transport es veu interromput i es redueix el consum, pel que tot plegat es veu alterat. Però és sobretot la ramaderia el sector que més perd, per la mort de milers de vaques i bous cremats pel foc i per la falta d'aliment que suposen les flames. En concret, la indústria del ramat, que proporciona a l'economia nacional més d'11.000 milions d'euros, ha sofrit la pèrdua de 100.000 bovins per culpa dels incendis australians. Fins i tot, molts grangers s'han vist obligats a sacrificar els seus animals malferits per evitar-los més sofriment.

Quant als afectes socials, la salut és el factor que més preocupa. Els incendis forestals creen problemes importants pel benestar físic de les persones i poden inclús desembocar en morts neonatals així com en adults per problemes cardiorespiratoris. Anualment moren unes 340.000 persones per inhalació de fums derivats dels incendis a tot el planeta, i a hores d'ara Austràlia és considerat el país més contaminat del món a causa de les emissions de CO₂ a l'atmosfera.

Arribats a aquest punt, és cert que nosaltres ja no hi podem fer res per frenar-ho, més lluny de donar qualque ajuda a bones ONG's o a associacions fiables i confiar en la tasca dels bombers. No obstant això, podem fer molt pel futur. Perquè el futur sigui diferent i deixin de proliferar incendis i catàstrofes mediambientals a causa d'un clima cada vegada més extrem.

I és que, els científics i els experts no descarten que a Europa no pugui arribar a ocórrer el mateix. A mesura que se sequi la vegetació i pugin les temperatures, augmentarà la probabilitat que es produeixin incendis d'aquestes característiques. En efecte, senyalen àrees com els Pirineus o el centre d'Europa, ara mateix nevats, com a possibles focus d'incendis en qüestions d'anys o dècades.

En definitiva, cal que prenem la iniciativa ja per frenar el canvi climàtic si no volem viure escenaris semblants als australians en un futur no tan llunyà. Basta de jugar amb foc.

comentaris
Austràlia es crema, totes i tots perdem