No hi ha cap mena de dubte que la mobilització del 8 de març d’enguany ha tornat a ser un èxit, tant pel que fa al seguiment d’una vaga que no s’ajusta als cànons sindicals, com de les manifestacions i concentracions celebrades arreu de les Illes Balears i de tot l’Estat. Quantitat i qualitat. Les comparacions amb l’akelarrenacionalista de Colón son odioses.

Un 8 de març que a més, ha estat en el punt de mira de la dreta «moderada» i la dreta extrema, que en les darreres setmanes ha mirat de criminalitzar amb virulència el feminisme i les feministes. Des del bus d’HazteOiramb la cara de Hitler en al·lusió a les «feminazis», a la mentida destapada pel Diario de Mallorca sobre una falsa agressió de «feministes» a una al·lota a Son Servera, de la qual fins i tot Abascal o el descavalcat Pericay se’n feren ressò. 

El llistat de mentides i fakes contra el que anomenen «ideologia de gènere» és interminable, i complementa l’estratègia de divisió que les dretes havien intensificat en les jornades prèvies al 8M: des de la «renúncia» del PP a participar a una mobilització que consideren «polititzada», fins al teatre de VOX amb reminiscències de la Sección femenina de Falange (amb dones que afirmen que no volen criminalitzar «els seus homes, pares o fills»), passant pel «feminisme liberal» de Ciudadanos. En el cas de PP i el partit taronja, a més, amb respectives rodes de premsa dels respectius mascles-alfa dient com d’importants són les dones que els guarden les esquenes: tota una metàfora del seu masclisme.

I així i tot, mai no hi ha hagut tantes dones, tan compenetrades, apoderades, diverses, de diferents generacions i vivències, valentes i alegrement indignades als carrers d’arreu, fin al punt que aquest 8M haurà estat probablement el moment de major impugnació als feixismes d’aquí a les eleccions que venen els propers mesos. Tot i ser «la meitat» o més de la ciutadania, les feministes mobilitzen allò que les esquerres són expertes en desmobilitzar, i són l’única raó per a un cert optimisme de la voluntat que diria Gramsci, en aquests temps de monstres.

Ha arribat l’hora que a les organitzacions socials i polítiques progressistes els homes facem una passa al costat, i a més de qualificar-nos a nosaltres mateixos de «feministes», deixem que siguin elles qui encapçalin la batalla contra el patriarcat capitalista i els seus soldats. A nosaltres ens toca acompanyar, saber escoltar, aprendre d’elles i aprendre a tenir cura dels altres. També així farem camí cap a la igualtat.