Estimada Magdalena, començaré aquesta missiva amb una referència biogràfica per qui no et coneix.

Ets una bona amiga que enguany n’has fet 91 anys, filla de na Maria Vaquer i en Serafí Nebot, ambdós represaliats pel franquisme,per ser una família treballadora, lluitadora, socialista de Capdepera que patiren l’empresonament, la mare, des dels primers dies de la Guerra civil a Mallorca.  Tenies tres anys quan s’endugueren ta mare a Can Sales, i quedares  amb la padrina materna.

Et vaig conèixer, Magdalena amb en Jaume Serra el teu home, en la militància del Partit Comunista en la lluita clandestina contra el franquisme. Militàrem juntes durant molts anys, sempre eres una dona alegre, amable, molt bona professional de la costura, modista, que havies exercit a París en l’exili, després dels anys a Algèria.

Vares viure la repressió franquista a Capdepera, la mare empresonada fins que aconseguiren fugir amb una barca a Àlger l’any 1951 per reunir-se amb ton pare que havia sortit el 1947. Després el matrimoni amb en Jaume, la sortida cap a París, el naixement de na Virgínia i més tard en Patrice. Amb motiu del teu noranta aniversari, l’any passat, la revista Cap Vermell va publicar un article de na Virgínia on explica tota la teva biografia amb algunes fotos.

Jo te l’he sentida contar moltes vegades, a les reunions polítiques i darrerament en les trobades anuals amb alumnes d’història contemporània de la UIB on hem anat convidades pel doctor David Ginard Féron. Magdalena sempre entusiasmaves els estudiants amb les anècdotes de la travessia en una barca de bou cap a l’exili, amb la visió que tenia una nina de tres anys quan havia d’anar a veure la mare a la presó de Can Sales, com recordava les vivències de la mare amb n’ Aurora Picornell.

Transmeties que ets una dona feminista que explicaves a les estudiants que no es deixessin trepitjar, que fossin valentes en expressar les seves idees, explicaves com havies vençut totes les dificultats per anar endavant a l’exili francès, al retorn en els anys seixanta en ple franquisme, en la lluita clandestina per la llibertat.

M’has admirat com una gran conductora, mai has mostrat vessa d’haver de venir cap a Palma sigui per la trobada a la Universitat, o sigui per reunions quan era necessari. No has tingut mai un: NO, no puc... quan se’t demanava que col·laboressis en l’associació Memòria de Mallorca, en els actes reivindicatius fos en el poble que fos de tota la nostra illa. 

Una gabellina de cap a peus, amiga dels joves a qui has encoratjat sempre que defensin les idees d’esquerres, sobiranistes com fèieu amb en Jaume Serra entusiasmat en la militància al PSM.

Sé que transmet els sentiments de moltes amigues comunes, na Guda, na Lluïsa, n’Assumpta, na Magdalena, na Cisca, na Francisca, Na Maria Antònia, Na Nina, na Lourdes... no hi ha espai per tants noms d’amigues que volem fer-te arribar, Magdalena, tota la nostra estimació, el nostre afecte i el nostre respecte per ser com ets, un referent de la lluita per a la llibertat i la democràcia que tant ha costat aconseguir aquí, un referent per a moltes dones que volen ser com tu, feministes, lluitadores, orgulloses d’haver fet passes endavant per una igualtat real, per vèncer el patriarcat que ens vol tancades a fer les feines de casa.

Molts d’ànims Magdalena, una abraçada forta plena d’afecte i solidaritat.