Cap a una societat feminista

Cap a una societat feminista
Foto (c) Lindsey LaMont
Foto (c) Lindsey LaMont

L’any 2018 ha marcat una fita històrica a Espanya amb la vaga feminista del 8 de març, i   ha marcat també el camí que tota societat, si vol dir-se feminista,  haurà de seguir. La societat feminista que s’ha de construir s’ha d’articular, al manco, sobre tres eixos: la lluita contínua contra la  violència de gènere i contra el ressorgiment del masclisme de temps aparentment pretèrits;  l’abolició de la prostitució i evitar l’aprovació dels ventres de lloguer; i, finalment,  aconseguir la no discriminació al món laboral pel fet de ser dona.

 

Pel que fa a la violència de gènere l’any 2018 va finalitzar amb 47 dones assassinades segons el Ministeri d’Igualtat, i ja són 976 des de l’any 2003.  A més, hem d’afegir un nou problema a la violència de gènere: el discurs de  VOX.  El partit d’en Santiago Abascal té com a principal eix polític l’eliminació de la Llei de Integral  de Violència de Gènere.  I dins aquest eix polític sembla que també s’hi han ficat el Partit Popular d’en Pablo Casado  i Ciutadans de n’Albert Rivera, amb un canvi en el seu discurs públic envers aquest tema.  Un discurs hipòcrita i fals que posa en perill el consens aconseguit fins ara per lluitar contra la violència masclista.

 

El segon eix a assolir és el relacionat amb l’ésser i la mercaderia (títol del esclaridor llibre de l’escriptora,  periodista i activista marxista-feminista sueca Kajsa Ekis Ekman), i que no és altra cosa que decidir què s’ha de fer amb la prostitució (em nego a usar l’eufemisme de treballadores sexuals) i els ventres de lloguer (em nego a usar l’eufemisme gestació subrogada).  En aquest sentit el moviment feminista està dividit entre la regulació i l’abolició. I dins aquest camí és el de l’abolició, crec,  el que hauria de seguir una societat que vol ser feminista ja que els exemples d’Holanda o Alemanya, on s’ha regulat la prostitució, han estat un absolut fracàs.   I pel que fa la regulació dels ventres de lloguer, dels exemples d’Ucraïna o Índia se’n fan, com a mínim, dues lectures: que el neoliberalisme ho mercantilitza tot  i  que s’acarnissen amb les dones pobres, per la qual cosa els ventres de lloguer és, sempre,  una qüestió de classe social.

 

Finalment, la societat feminista que s’ha de construir  ha de perseguir i condemnar qualsevol  tipus d’explotació i discriminació laboral pel fet de ser dona ja sigui per les diferències salarials amb els dels homes per una mateixa feina, coaccions per no quedar-se embarassada o l’assetjament sexual dins la seva feina.  Dit això aquesta tasca no s’aconseguirà sense l’organització de tota la classe treballadora i d’uns sindicats forts que plantin cara tant a la patronal com al governs central o autonòmic del color que siguin.

           

Tres eixos a seguir per una societat feminista més justa, igualitària  i democràtica que guanyar.  No hem de perdre el temps.

 

PS:  quan acabo aquest article vuit dones han estat assassinades en els primers 17 dies de gener víctimes de la violència masclista

comentaris
Cap a una societat feminista