Feminisme i coronavirus

Feminisme i coronavirus
imatge: Seventeen Mag.
imatge: Seventeen Mag.

Tot i que el coronavirus afecta de forma semblant a dones i homes (48% i 52%, respectivament), allò cert és que les dones estan més exposades a la pandèmia, atès que més del 70% dels professionals sanitaris de tot el món són dones, que assumeixen novament les tasques sovint invisibilitzades, de les cures, en aquest cas en el camp de la salut. Per contra, la major part de les persones detingudes o sancionades per botar-se el confinament fins ara han estat homes.

A més, les llars monomarentals pateixen amb més cruesa el confinament decretat, així com les dones víctimes de violència masclista, que es veuen forçades a conviure amb els seus maltractadors durant molt més temps d’allò habitual, fet que fa que s’hi incrementi el risc de patir violència.

El patriarcat, doncs, persisteix amb la pandèmia i segueix subratllant les desigualtats entre dones i homes també en el seu impacte sanitari i social. Però no és l’única amenaça. L’analista Maria Solanas, de l’Instituto Elcano, adverteix en un informe (La crisi del COVID-19 i els seus impactes en la igualtat de gènere) que la pandèmia pot deixar en suspens l’agenda feminista que havia agafat impuls tant a nivell estatal com internacional en els darrers temps. Basta fer una ullada a les rodes de premsa de la gestió diària de la pandèmia per veure on ha quedat l’avantguarda que representava tenir el primer govern paritari a Moncloa, substituït per homes uniformats aliens a qualsevol lògica d’igualtat.

A més, l’extrema dreta ha fet servir la manifestació del 8M per atacar les feministes amb duresa si cal del que ja ho feia abans, acusant el moviment d’haver propagat el virus a Madrid, una campanya en la qual les dretes i els seus mitjans afins persisteixen fins i tot quan ja ha transcorregut un més de la manifestació, que en qualsevol cas va moure molta menys gent que el metro o el tren de rodalies de la capital un dia normal.

Calen respostes en el terreny de les polítiques públiques, però també des de baix, com les que es plantegen des de l’economia feminista, que defensen que no es pot tornar a una «normalitat» que no ho era, en el sentit que allò que demostra aquesta crisi és que justament la sortida a tot plegat passar per unes polítiques que prioritzin i desmercantilitzin les cures, i posin la vida al centre.

La feminista Jule Goikoetxea, per exemple, adverteix del risc dels retrocessos en drets i llibertats que pot implicar la gestió d’aquesta crisi i els escenaris post-crisi, i defensa la necessitat de construir progressivament una democràcia comunitària i feminista. Des del feminisme basc, per exemple, ja varen plantejar des dels primers dies d'estat d'emergència la creació d'una mesa per fer front a la crisi de les cures que implica aquesta pandèmia

En el mateix sentit, Ana Terrón defensa revisar des dels feminisme l’actual paradigma de recerca i desenvolupament de medicaments, basat en el negoci, atès que «només el feminisme, és a dir, una política on les cures siguin l’eix de tota acció, és capaç de fer front al COVID-19 i anticipar-se de forma efectiva als reptes que futurs patògens puguin plantejar».

comentaris
Feminisme i coronavirus