Les Fundacions Darder Mascaró va presentar, el passat 7 de novembre a l’Estudi General Lul·lià, la seva darrera publicació amb el títol «La lluita per l’hegemonia social i política a les Illes. El paper de l’esquerra nacional i transformadora» que també podeu trobar a: https://fundacionsdardermascaro.cat/documents/publicacions-propies/article/la-lluita-per-l-hegemonia-social-i-politica-a-les-illes-el-paper-de-l-esquerra

El capitalisme fa uns anys que està canviant les seves “veritats absolutes”. La globalització i els intocables principis del neoliberalisme ja no li són suficients.  Però com deia Grouxo Marx si no t’agraden, es canvien i tots contents. Això no vol dir que el capitalisme s’està debilitant, ni molt manco. Tenen noves línies estratègiques, no absentes de contradiccions, però que estan duent el món a situacions cada cop més traumàtiques. No oblidem mai que el capitalisme sempre ha tingut clar que les lluites es guanyen amb idees estratègiques, no amb tàctiques conjunturals. Mentre les diferents esquerres fa anys que han perdut la lluita d’idees.  

Posar en primer pla la lluita ideològica és la primera condició per començar a canviar la correlació de forces dins la lluita de classes i en la lluita per la sobirania dels pobles del món.

Des de Fundacions Darder Mascaró, amb aquesta darrera publicació, volem fer la nostra petita aportació. No pretenem donar solucions acabades ni molt manco receptes tancades. Ens conformem a aportar, segons el nostre criteri, el guió  argumentat de temes que cal afrontar i propiciar el seu debat. 

El capitalisme fidel al principi bàsic d’incrementar constantment els beneficis privats empresarials, dona l’esquena a la problemàtica que suposa el canvi climàtic i la pobresa al món i no sap què ha de fer amb la brutalitat d’excedents financers en el seu poder. Prefereix cercar els guanys, a curt termini, en el mercat immobiliari mundial convertint el problema de l’habitatge en el drama de milions de persones. També en incrementar les inversions en armament, atiant els conflictes latents i declarats, en lloc d’apostar per polítiques actives en favor de la pau. I, en últim lloc, hegemonitzar les tecnologies espacials, per la seva especial incidència en el terreny de la revolució digital i les noves tecnologies bèl·liques.

I tot agreujat alhora amb un creixement importantíssim del bloc de l’extrema dreta mundial que no està format sols per partits polítics sinó per xarxes culturals, religioses, territorials, entramats feixistes, dins els distints aparells de l’estat...

Moltes són les preguntes que sens obrin en aquesta nova etapa del capitalisme postglobalització i que és imprescindible respondre si volem des de les esquerres plurals anar teixint una estratègia pel canvi.

A l’Estat Espanyol aquella onada que s’obria fa una dècada amb el 15M, el procés independentista a Catalunya i l’acabament de l’activitat d’ETA, està totalment esgotada i hem entrat amb un altre cicle polític.

Ara són les forces de dretes que treballen per consolidar un Bloc Conservador que faci retrocedir totes les conquestes democràtiques que puguin, que aglutini, a part dels partits polítics PP i VOX, la gran patronal, bona part de l’aparell de justícia, de les forces de seguretat, de l’Església catòlica entre altres.

Davant aquest nefast panorama internacional es pot pensar que aquella consigna delsVerds, als anys vuitanta, pensar globalment i actuar localment, és més actual que mai i en conseqüència que no se pot avançar cap a una Mallorca Republicana, Sobirana i Justa sense implicar-nos en la lluita internacionalista per la pau, la justícia social i la sobirania plena pels pobles lliures i en aquest cas, prendre una posició davant la reforma laboral, la llei “mordaça”, unes eleccions europees o la guerra de Gaza, no és una qüestió secundària. 

Si pensem que l’antiga consigna dels Verds ja està passada de moda, llavors a les nostres discussions dedicarem molt més temps a parlar del ·clavegueram del nostre municipi que a la guerra d’Ucraïna.

Però també si volem ser conseqüents amb els nostres principis sobiranistes, també hem d’actuar localment i  per això també necessitem una estratègia, sobretot per que a les darreres eleccions autonòmiques i municipals s’ha produït un canvi molt important.

La victòria de les dretes a la majoria de les institucions de les Illes Bañears suposa la tornada al govern, als governs insulars i molts de municipals,  dels amics dels hotelers, els constructors, tots els que aposten per continuar el creixement turístic, i els sectors més casposos i reaccionaris de la nostra societat, que aspiren a destruir la nostra llengua i espanyolitzar la nostra societat.

Per això la primera tasca és derrotar aquest projecte i per tant, ser capaços de posar-nos d’acord amb quines aliances polítiques i socials necessitem per aconseguir aquest objectiu,. Si existeixen contradiccions entre fer una política d’aliances i alhora enfortir l’instrument que nosaltres considerem sobiranista, és a dir MÉS. 

És necessari enfortir l’instrument orgànic del sobiranisme polític. MÉS per Mallorca. Si es vol liderar el procés de canvi que la nostra societat necessita superar deficiències, créixer i enfortir-se com a força política.

Si MÉS per Mallorca vol liderar un procés de lluita que faci realitat el crit que ha sortit durant molts d’anys i de moltes gargamelles, Visca Mallorca lliure i socialista, necessita entendre que un procés de canvi d’aquesta envergadura té tres fronts que tots s’han de tocar alhora: la lluita d’idees per conquerir l’hegemonia social, una política d’aliances que permeti una lluita eficaç i eficient a les institucions. I una societat autoorganitzada i amb voluntat ferma de participar en la lluita pel canvi.

Així mateix, cal decidir definitivament si necessitem un projecte confederal sobiranista de les quatre illes , o si basta una aliança entre partits sobiranistes o cal un projecte.

En definitiva, des de Fundacions Darder Mascaró us animen a llegir aquesta nova publicació i utilitzar-la, no com un catecisme de veritats absolutes, sinó com un instrument pel debat polític.