El conflicte diplomàtic entre els regnes del Marroc I Espanya arran de l’acollida humanitària del líder del Polisario ha fet que Mohamed VI hagi tornat a emprar les migracions com a eina de pressió. Milers de persones, moltes d’elles infants, han travessat la frontera de Ceuta nedant, vorejant les escolleres que separen el que un dia fou tot colònia espanyola.

Tot i que el Ministeri d’exteriors nega la vinculació d’aquests fets amb el conflicte en torn al Sàhara Occidental, allò cert és que la situació s’ha produït amb el beneplàcit de la policia fronterera marroquina. En lloc de desplegar un dispositiu d’acció humanitària, el que ha fet el govern d’Espanya és desplegar l’exèrcit a Ceuta, demostrant que no és millor que la dictadura marroquí amb la qual mantén tan bones relacions comercials. 

Moltes de les persones arribades són nins i nines, que ben igual que els adults estan essent deportades “en calent”, tot d’una, a territori marroquí. Les organitzacions de defensa dels drets humans, entre elles Amnistia Internacional, han reclamat a les autoritats espanyoles que aturin amb aquesta pràctica il·legal. Els menors, a més, han de ser protegits i tutelats per les administracions, i tan immoral és fer-los servir com a carn de canó com fa el Marroc, com no responsabilitzar-se’n, com fa l’Estat espanyol. 

Cal recordar la complicitat de bona part de l’establishment espanyol amb la monarquia alauita, començant per l’expresident Felipe González, propietari d’un palau milionari a Tànger, on ha acollit altres grans defensors dels drets humans, com el rei Salman d’Aràbia Saudí. I és que les relacions diplomàtiques entre la UE i Marroc consisteixen en acords comercials i econòmics i en la subcontractació de la política de fornteres com es fa amb Turquia, per d’evitar que les víctimes dels primers no puguin fugir cap a Europa per cercar una millor vida, mentre Europa mira cap a un altre costat davant un drama humanitari del qual en són corresponsables.

L’estat profund ha començat a operar, i el Ministeri de l’Interior ja cerca recursos milionaris per transferir al règim corrupte de Marroc, alhora que l’Audiència Nacional, mirau quina casualitat, acaba de reobrir el cas de la querella contra el líder saharauí Brahim Gali, que roman hospitalitzat a Espanya, per genocidi. El mateix estat profund que consent la mobilització d’actius nazis a Ceuta que criden a caçar immigrants, obviant que ells mateixos són colons a territori africà.