Que les esquerres estiguin a punt de governar pràcticament a tot el continent latinoamericà, sobretot quan en els propers mesos previsiblement Lula guanyi le eleccions al Brasill, no sols és un fet sense precedents, sinó que perjudica els interessos colonials i imperialistes de països com els Estats Units i els de sectors com els terratinents.

La reacció als governs progressistes i les seves mesures s’ha manifestat en aquests anys no sols en forma de lawfare, de falses acusacions fent servir la dreta judicial contra líders de l’esquerra que fins i tot han acabat a presó, com el cas del mateix Lula o de Cristina Kirchner, qui fa uns dies fou a punt de ser assassinada a l’Argentina.

Els principals líders latinoamericans, des de Lula fins a Evo Morales, Gabriel Boric o Gustavo Petro, el flamant president de Colòmbia, han qualificat l’atemptat de “pur feixisme”, mentre la premsa conservadora, i l’europea, minimitzen l’intent de magnicidi. La vida de Kisrchner, també acusada falsament davant els tribunals pel lobby dels terratinants, es va salvar de miracle, en fallar l’arma de l’agressor.

Un agressor, Sabag Montiel, vinculat a atacs contra sindicalistes i piqueteros, criminalitzats per l’extrema dreta. De fet, el candidat de la ultradretana “Avanza Libertad”, Javier Milei, amb moltes possibilitats de fer-se amb el poder, ha estat dels pocs líders polítics argentins que no ha condemnat l’atemptat.

Des de VOX, Espinosa de los Monteros va minimitzar l’atemptat i fins i tot va acusar les esquerres de ser violentes i afavorir aquesta mena de situacions. El seu eurodiputat Hermann Tersch ha parlat d’”atemptat fake”, comparant-lo amb les cartes amb bales rebudes per Pablo Iglesias i altres líders polítics esquerrans.