Passivitat institucional davant les morts i desaparicions en la ruta migratòria entre Algèria i les Illes
L’activista en defensa dels drets humans i la vida i Doctora Honoris causa per la UIB, Helena Maleno, ha presentat a Palma l’informe ‘Un mur d’indiferència. La ruta algeriana de la Mediterrània occidental’, elaborat per l’ONG Caminando Fronteras-Walking Borders.
Al document, una recerca tant qualitativa com quantitativa, finançat pel Fons Menorquí de Cooperació, s’hi identifiquen fins a 8 rutes distintes que connecten diferents ciutats i pobles de la costa algeriana amb Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Rutes que fins ara, tot i les dades i la persistència en l’arribada de pasteres, les administracions han negat que existissin, amb l’excusa de no generar alarma social. La realitat és que la ruta algeriana és la més mortífera de la Mediterània, amb més de 1.800 persones mortes o desaparegudes entre 2018 i 2022.
Però justament la ignorància sobre aquesta realitat fa que, com bé assenyala l’informe, ho paguin les persones que hi queden pel camí i les seves famílies, que les cerquen desesperadament sense trobar justícia ni reparació. A l’informe, que recull testimonis de persones migrades i les seves famílies a les Illes, Andalusia oriental, Múrcia, el País Valencià, França i Algèria, se recorda que les “màfies”, més que en el tràfic de persones, estan en les persones i organitzacions (moltes d’elles legals a Espanya) que extorsionen les famílies que cerquen els seus fills i filles desapareguts.
Tot i la seva importància, la ruta algeriana ha tornat rellevant en els fluxos migratoris per dues qüestions: la invisibilització de la mateixa (en comparació amb el que passa a Canàries o a l’estret), i l’estigma que pesa sobre la immigració procedent d’Algèria, que es sol identificar amb joves delinqüents, quan la realitat és que es tracta d’una migració diversa, i que fins i tot molts d’aquests joves han estat represaliats a Algèria per haver-se manifestat contra el règim de Bouteflika, de la mateixa forma que moltes dones joves també han estat víctimes de tortura, i tant a uns com els altres se’ls nega el dret d’asil de forma gairebé sistemàtica, incomplint la normativa internacional.
A l’informe també es recorda que les rutes que fan servir els migrants algerians són les mateixes que feien servir els illencs fins fa pocs anys bé per a migrar en temps difícils, bé per a l’intercanvi comercial.