No és Veneçuela, i per això el tractament als mitjans de comunicació convencionals és diferent al de la República Bolivariana. És un país que ha impulsat polítiques progressistes de referència a tota Amèrica Llatina fins a l’arribada al poder de Lenín Moreno, successor de Rafael Correa. L’alineament d’aquest amb les polítiques neoliberals del FMI han deixat enrere les polítiques de redistribució, que han tengut el detonant de les fortes protestes en contra del govern en la pujada dels preus dels carburants.

Des d’IllaGlobal recollim la declaració del Consell Latinoamericà de Ciències Socials (CLACSO) que resumeix molt bé la situació i allò que caldria fer:

Després de l’anunci del president Lenin Moreno d’un nou paquet de mesures econòmiques alineades amb els interessos del FMI i les elits econòmiques, la població de l’Equador va sortir massivament als carrers per rebutjar-les. Comunitats indígenes han tancat carreteres, estudiants i dones s’autoconvocaren a mobilitzar-se, i les organitzacions socials més importants del país varen anunciar un gran atur national.

El govern ha reaccionat decretant l’estat d’excepció. En els quatre primers dies hi hagué més de 300 persones detingudes i les organitzacions de drets humans han denunciat l’ús excessiu de la força pública. Des del Consell Latinoamericà de Ciències Socials han expressat la seva profunda preocupació per la situació social i política a la qual s’està conduint el país, i s’han solidaritzat amb les legítimes demandes dels seus pobles, homes i dones en la defensa dels seus drets, i han exhortat les elits polítiques a reforçar la democràcia.

Per això, és urgent: 

- Eliminar l’estat d’excepció que suspèn l’exercici de la llibertat d’associació i reunió, que limita la necessària expressió de la ciutadania i legitima l’ús de la força pública.

- Condemnar l’ús desmesurat de la força i la repressió desplegada per part de les forces de seguretat, contra manifestants i periodistes.

- Rompre el cèrcol mediàtic imposat pels grans mitjans de comunicació i solidaritzar-se amb les demandes de la població.

Des del CLACSO també denuncien: 

- Les mesures econòmiques centrades en l’eliminació de subsidis i reformes laborals que vulneren drets dels i les treballadores, atempten contra la vida digna dels pobles i reforcen la sobreexplotació de les dones que carreguen amb els treballs de cures.

- Les mesures econòmiques que, en nom de la reactivació productiva, afavoreixen els guanys de les elits i empreses, empobreixen la població i limiten la possibilitat de l’Estat per garantir el benestar de la seva societat.

- El grup de mesures econòmiques que impulsa el govern i l’aliança amb el FMI són part d’uan recepta neoliberal que va ser responsable de l’empobriment de la població en la història recent de tota Amèrica Llatina i el Carib.

I insten a què es respecti el dret a la protesta, consagrat a la Constitució equatoriana, i esperen que les demandes dels equatorians i equatorianes siguin escoltades perquè la història no es repeteixi.