Poc ha durat l’alegria a l’Amèrica Llatina per l’alliberament a Brasil de Lula Da Silva. A Bolívia, Evo Morales ha hagut de renunciar a la presidència del país davant l’amenaça dels militars, aliats amb l’oposició, les elits i les oligarquies. També ha renunciat el seu vicepresident, també del MAS, Álvaro García Linera.

Les protestes violentes organitzades per l’oposició al líder indígena contrasten amb la mobilització social indígena d’aquests dies. De fet, el mateix Evo Morales ha afirmat que renuncia perquè «Mesa i Camacho no segueixin perseguint, segrestant i maltractant als meus ministres, dirigents sindicals i els seus familiars» i frenar així l’escalada violenta de l’oposició.

Com varen fer amb Lula, l’acusen de corrupció perquè com va fer el brasiler, Evo ha aconseguit treure una part important de Bolívia, que era el país més pobre de l’Amèrica Llatina quan ell va arribar al poder, de la misèria, posant els recursos naturals importants que té el país, com el liti, al servei de l’interès comú i no de les multinacionals.

Acompanyats de l’aparell de propaganda dels Estats Units, els grans mitjans de comunicació del país andí han alimentat la destrucció de la imatge del president, acompanyant així els interessos de les oligarquies econòmiques i de l’oposició, que fins i tot ha parlat de «dictadura» en relació al govern d’Evo Morales.

Novament, és del tot indignant el silenci de la comunitat internacional davant un cop d’estat de manual, que tomba un govern democràtic que sobretot, s’havia atrevit a qüestionar el status quo començant pel nomenament d’un president, Evo Morales, d'ascendència indígena.

L'ofensiva feixista és internacional, i l'Amèrica Llatina és un dels principals camps de batalla on se lliura.