Les oligarquies peruanes amb la complicitat de les empreses i governs que han colonitzat el país andí ja alerten, com la portada d’”El Mundo”, que el país es precipita “cap a l’eix bolivarià”, després de 30 anys sense cap executiu progressista.

I és que la de Castillo seria la primera victòria en molts anys en un país marcat per greus desigualtats socials incrementades en les darreres dècades, i d’una crisi política marcada d'ençà de la dictadura de Fujimori per la corrupció  dels successius presidents. La pandèmia, que ha situat el país com un dels que han patit més morts proporcionalment, també hauria jugat en favor d’un canvi. Les enquestes no havien pronosticat que el candidat de l’esquerra passàs ni tan sols la primera volta.

Les eleccions, sigui quin sigui el resultat final, que ara per ara depèn d’unes dècimes i del lent recompte tant del vot exterior com del de la selva, sí que han evidenciat la tremenda polarització al país, que s’explica més enllà del clima polític per factors sociodemogràfics relacionats amb les desigualtats socials i territorials, amb un sud i interior més empobrit front al nord, la costa i la capital. Una de les claus de la victòria de l’esquerra també es trobaria en la mobilització dels treballadors i treballadores informals, no remunerats, que sumen gairebé 11 milions de persones, un col·lectiu que s’ha incrementat en un 75% durant la pandèmia.

La candidata Fujimori, que veu que el recompte de les zones més empobrides i aïllades del país la perjudica, ja s’ha avançat a denunciar un “frau sistemàtic” en les votacions. El suport explícit de l’escriptor Vargas Llosa i les elits a una de les famílies polítiques més corruptes d’Amèrica Llatina li haurà servit de poc. L’esquerra de Perú Libre, per contra, passa aquesta nit mobilitzada en una “vigília històrica” en defensa del vot.