Protestes a Mallorca contra l'ocupació marroquí del Sàhara
Més de 200 persones es varen concentrar ahir a Palma i a moltes altres ciutats de l'Estat en solidaritat amb la causa sahauí. Els motius de la convocatòria, que a Mallorca va encapçalar l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí, tenen a veure amb la greu situació que es viu a la bretxa il·legal del Guererat, al Sàhara Occidental, arran de la violació de l'alto al foc per part de la monarquia del Marroc.
El Senador per Malears, l'ecosobiranista Vicenç Vidal, s'ha posat a disposició del delegat del Front Polisari, Abdulah Arabi, per defensar els interessos del poble saharauí davant una ocupació de la qual en bona mesura, l'Estat espanyol també n'és responsable.
Reproduïm aquí el comunicat de la coordinadora estatal d'associacions d'amistat i solidaritat amb el poble sahrauí (CEAS-Sàhara):
Davant el missatge de provocació dirigit a la nació per part del rei del Marroc el passat dia 6 de novembre amb motiu de la tradicional discurs commemoratiu de l'anomenada "Marxa Verda" que va significar la il·legal ocupació militar del Sàhara Occidental, en el qual manifesta la disposició de el règim a què representa d'emprendre una resposta contundent contra població civil sahrauí que en l'exercici de el dret que li assisteix s'ha procedit a bloquejar de manera pacífica el pas de vehicles de mercaderies a través de la bretxa oberta il·legalment a la zona de el mur construït per l'exèrcit marroquí en el lloc fronterer amb Mauritània denominat el Guerguerat, situat al territori del Sàhara Occidental que per dret pertany a el Poble Sahrauí. La Coordinadora Estatal de les Associacions d'Amistat i Solidaritat amb el Poble Sahrauí (CEAS-Sàhara) en representació de la societat civil espanyola organitzada al voltant de la justa causa del Poble Sahrauí, manifesta el següent:
1. Que Marroc després d'haver procedit recentment a la concentració de les seves tropes militars al llarg de el mur que separa el Poble Sahrauí a la zona limítrofa a la il·legal bretxa oberta en el mateix denominada El Guerguerat, en clara violació de les clàusules de l'Acord militar Nº1 signat per les parts amb la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) en els anys 1997-1998 com a part de el Pla d'Arranjament acordat en l'any 1991, ha emprès des de la nit el dia 8 de l' present mes una operació de desplegament a gran escala a la zona d'efectius de l'exèrcit, la gendarmeria i altres aparells de seguretat amb manifesta intenció d'atacar als civils sahrauís presents des de fa més de dues setmanes en protesta pacífica contra la bretxa il·legal oberta pel Marroc per al trasllat de mercaderies cap a països africans. En aquest sentit, el Govern Sahrauí mitjançant comunicat oficial ha recalcat que la irrupció en aquesta zona alliberada de la República Àrab Sahrauí Democràtica de qualsevol element relacionat amb el règim marroquí, ja sigui militar, de les forces de seguretat, o civil, respondrà amb fermesa en legítima defensa de la seva sobirania nacional el que suposarà la fi de l'ALTO eL FOC que pot obrir la porta a el risc d'una nova guerra total a la Regió.
2. Davant la gravetat de tal actuació CEAS-Sàhara mostra la seva preocupació i repulsa perquè els esmentats actes de provocació del règim marroquí estiguin succeint davant la mirada passiva i complaent de la MINURSO present a la zona, i que està actuant més com "guàrdia" preocupada per satisfer els desitjos i exigència del Marroc de reobrir el trànsit a una bretxa il·legal que de complir el mandat pel qual va ser establerta l'any 1991 després de l'alto el foc i la signatura de Pla d'Arranjament entre les parts, que no va ser un altre, que el de l'organització i convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació que permetés a el Poble Sahrauí expressar-se lliurement sobre el seu futur.
D'altra banda, la recent resolució de Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i que en línies generals es reafirma en el manteniment de l'status quo que ve sostenint des de fa ja 29 llargs anys, i que no contempla la implementació de cap mesura a curt termini que permeti avançar en la solució definitiva del conflicte d'acord amb els drets legítims que assisteixen a el Poble Sahrauí, expressats aquests en les condicions del Pla d'Arranjament acordat per les parts, contribuint d'aquesta manera a la desconfiança del mateix en l'acció de NNUU i el seu Consell de Seguretat.
3. Davant d'aquesta delicada situació que pot posar en perill la seguretat i estabilitat de tota la Regió, així com els legítims drets que assisteixen a el Poble Sahrauí, seria preocupant que Espanya en la seva condició de Potència administradora del territori, responsabilitat jurídica que segueix ostentant a dia d'avui segons la legalitat internacional, seguís mantenint una irresponsable i incomprensible posició d'equidistància i neutralitat en relació a el conflicte, com la tradicionalment mantinguda fins ara per tots els governs que han exercit l'acció de govern des de la inici de la democràcia, perquè és cal tenir en compte que la legalitat internacional no contempla la neutralitat com a figura jurídica i que quan hi ha un agressor, el Marroc, i un agredit, el Poble Sahrauí, aquesta posició de caràcter polític sempre beneficia el primer.
En base a això, CEAS-Sàhara, reclama a Govern una posició davant els organismes internacionals ferm i digna en defensa dels drets que assisteixen a el Poble Sahrauí, així com procedeixi a exigir a NNUU la fixació d'una data definitiva per a la celebració del referèndum d'autodeterminació en el marc del respecte a les condicions acordades en el Pla d'Arranjament acordat per les parts en l'any 1991 a instàncies de les Nacions Unides i l'OUA.
Cal recordar que Espanya com Potència administradora del territori No Autònom del Sàhara occidental té com a principal obligació assegurar la culminació del procés de descolonització del mateix i vetllar pel respecte dels Drets Humans de la població concernida.
L'exemple d'actuació de Portugal amb la seva colònia de Timor Oriental ocupada il·legalment per Indonèsia també el 1975 hi és present com un bon manual de responsabilitat i respecte als principis en matèria de política internacional que han de regir en un país seriós, democràtic i que contempla el respecte dels Drets Humans.