Fa poques hores que s'ha fet el recompte, però el resultat és ben clar: el candidat de les esquerres, Gabriel Boric, ha guanyat per gairebé dotze punts el candidat ultra Kast. L'advertència que va significar el resultat de la primera volta ha mobilitzat el vot d'esquerres, en coherència amb les votacions de fa uns mesos a les municipals i sobretot a l'elecció dels qui han de redactar una nova constitució per al país.

Boric, ex-líder estudianti -un dels moviments socials més rellevants a Xile de les darreres dècades- és el primer candidat de la democràcia que no encaixa en els anomenats partits turnistes o del règim. Tot i que hi ha hagut governs progressistes -com el de Michelle Bachelet- a Xile, aquests no han plantejat ruptures clares amb el llegat de la dictadura de Pinochet, encara molt present a les estructures de l'estat, però també a les seves polítiques neoliberals. Recordem que una de les primeres mesures del dictador, després del cop d'estat contra Allende, fou la privatització del sistema de pensions: Xile va esdevenir des del primer moment un camp d'experimentació del neoliberalisme més salvatge, de la mà de la violència de l'estat.

S'albira un nou futur d'esperança per a Xile, de la mà de la coalició entre el Frente Amplio i un renovat Partit Comunista, que també té la batlia de Santiago. També s'ha de veure quina serà la reacció dels sectors més conservadors i els poders fàctics, atès que dins el 2022 s'ha de votar la nova proposta de Constitució, la vertadera prova de foc de la democràcia xilena.

De moment, toca celebrar. Visca Xile!