Xile vota si vol desfer-se del llegat de Pinochet

Xile vota si vol desfer-se del llegat de Pinochet
imatge: La Tercera
imatge: La Tercera

Allò que sembla una quimera a l’Estat espanyol, això és, reformar o elegir una nova Constitució, ho faran els xilens i xilenes el pròxim 4 de setembre. En aquesta data estan cridats a acceptar la nova Carta Magna o continuar amb la vigent del temps de Pinochet, dels anys 80. 

Com s’ha arribat fins aquí? Facem una mica d’història. L’octubre del 2019 va tenir lloc el que s’anomena “estallido social”, per mor de l’augment del bitllet de metro de Santiago en 30 pesos, que són 0,032 euros. Els estudiants es varen indignar tant que començaren mobilitzacions que, en poc temps, s’escamparen per tot el país. Alguns autors s’estimen més anomenar aquesta revolta cívica com “Chile despertó”. 

La pujada del preu del bitllet era insignificant, però va ser l’espurna que el país necessitava per cremar. Un any sencer de manifestacions, vagues, cassolades... Tot per a aconseguir més drets. En una situació com aquesta adquireix més sentit que mai la màxima de “Només el poble salva el poble”. 

Segons les estadístiques i les dades oficials, Xile és un dels països més desenvolupats d’Amèrica. Però aquestes xifres amaguen que la vida de la gent no ha canviat: els rics són més rics i els pobres, més pobres, com passa pertot  arreu del planeta. I que la clau de volta no són els 30 pesos de puja del preu del metro, són 30 anys d’empobriment de la majoria del país. 

Aquesta és la majoria del temps de vigència de la Constitució feta pels col·laboradors de Pinochet que, malgrat fer-lo fora de manera democràtica, varen intentar deixar-ho tot “atado y bien atado”, sota l’aparença d’una democràcia plena. Us sona aquesta mateixa manera de procedir per les nostres contrades? Tampoc cal oblidar que Xile va ser, just després del derrocament de Salvador Allende, el laboratori de pràctiques de les polítiques neoliberals més depredadores, davant l’experiència incipient de la via xilena al socialisme.

Així doncs, després de les revoltes del 2019, es va obrir un període constituent que va finalitzar fa un parell de mesos i que va lliurar una proposta de Constitució que la població xilena ha d’acceptar o rebutjar el pròxim 4 de setembre. La victòria el passat desembre del candidat de l’esquerra, Gabriel Boric, davant el “pinochetista adaptat als temps” José Antonio Kast suposa una bona empenta per a la nova Carta Magna i els desitjos de canvi dels xilens.

Una de les novetats de la nova Constitució és que Xile es declara una “democràcia paritària” amb l’obligatorietat de reservar el 50% dels càrrecs dels òrgans de l’Estat a les dones. També posa l’èmfasi en què s’han de garantir els drets de la sanitat, l’educació i les pensions a tota la ciutadania. La Carta Magna dels anys 80 fiava gairebé aquests serveis, que ja no eren considerats drets, a la iniciativa privada.

Una altra de les fites del nou text és que, després de segles d’oblit i abandó, fa justícia a les minories lingüístiques i culturals del país com el poble maputxe, l’aimara i el quítxua, entre d’altres, amb el reconeixement d’onze pobles i nacions. Xile es declara un estat “plurinacional i intercultural” amb la validesa dels sistemes jurídics dels pobles indígenes.   

Així doncs, la ciutadania té a les mans dues possibilitats: obrir el camí a la plurinacionalitat i a la consolidació dels drets socials o perpetuar les desigualtats d’un neoliberalisme voraç sense cap mena d’escrúpols. Si s’aprova la nova Constitució, la tasca més complexa serà la materialització dels drets del poble xilè.

comentaris
Xile vota si vol desfer-se del llegat de Pinochet