La pròrroga acordada ahir pels agents socials i el Ministeri de Treball i Economia Social d’allargar els ERTOs fins al 28 de febrer de 2022, així com la prestació extraordinària dels fixos discontinus, suposa un nou baló d’oxígen per a milers de treballadors i treballadores de les Illes, sobretot davant la incertesa sobre la continuïtat de la temporada turística.

De fet, i concretament l’allargament fins la mes de març de la prestació dels fixos discontinus, una mesura especialment pensada per a les Illes Balears, on aquesta engloba al voltant de 85.000 treballadores i treballadors, sobretot a l’hoteleria, suposa fins i tot una millora en relació a l’època pre-covid, amb una partida de prop de 400 milions d’euros.

La reflexió és, si a més de mantenir aquests mecanismes de congelació de la destrucció de llocs de treball, aquestes ajudes no s’haurien de vincular al cacarejat canvi de model, i a facilitar passarel·les de requalificació professional orientades a altres sectors econòmics i a un turisme més diversificat i especialitzat, en l’horitzó d’un canvi de model. Dos anys com hem vist passen aviat, i el Govern sembla més centrat en una “reactivació” econòmica equivalent a tornar a la situació de 2019 que en transformar els pilars d’un model econòmic insostenible. De la mateixa forma, els fons europeus Next Generation i altres recursos extraordinaris s’haurien de destinar a fomentar altres sectors de l’economia.

L’acord assolit no ens ha de fer oblidar l’alt índex de temporalitat en els contractes, que afecta més d’un terç de la població de les Illes Balears, especialment les dones, així com més de la meitat dels joves, que no disposen d’aquests mecanismes de protecció. Una altra de les amenaces de la reestructuració del mercat amb la pandèmia és l’increment de la precarietat, com ja s’ha observat amb la maniobra de molts empresaris d’estirar dels ERTOs parcials, cridant així a molts dels seus treballadors i treballadores sense cotitzar la jornada completa, la nova modalitat de frau d'aquests nous temps.