La guerra no és bona per als pobles, només per a aquells qui aprofiten per fer negoci amb qualsevol crisi. Ho hem vist durant la pandèmia amb les mascaretes, les vacunes o els tests d’antígens. Ara, s’estén també l’especulació amb l’energia i amb els aliments, amb una posició ara per ara més que tímida dels governs europeus que, això sí, incrementaran la despesa militar, justificada per les circumstàncies.

Pel que fa al turisme i casa nostra, les posicions oscil·len entre el vergonyós optimisme d’alguns que es freguen les mans perquè si l’altre extrem de la Mediterrània està en conflicte, pensen que els turistes tindran preferència per les Balears com a destinació de vacances, i aquells, com el govern autonòmic i la Ministra de Turisme, que tornen fer servir el mantra de la “destinació turística segura”. Un dels nostres valors és ser una destinació “lejos de la guerra”, va dir ahir la Ministra de Turisme des de Mallorca.

Més enllà de les lectures ètiques d'aquesta afirmació, en un món globalitzat i en un context d’escalada de tensió geopolítica al voltant de al guerra, no hi ha destinació segura que valgui. Els mercats, que són prou simples però no curts, se’n ressentiran, com així ha succeït històricament. O és que no ens agafaven encara més enfora que Ucraïna el 11S i la guerra iniciada en nom de la lluita contra el terrorisme a l’Afganistan, el 2001? Què va passar amb el turisme, va créixer o va minvar? 

Llavors, més que de repetir mantres que no passen d’eslògans circumstancials, el que haurien de fer els poders públics, a tots els nivells, és intensificar els esforços per reduir la dependència econòmica externa, tant energètica, com en termes de transports (subordinada a l’anterior i a un context en què es penalitza el consum de combustibles fòssils en els desplaçaments) i alimentària. La inauguració ahir de la planta d’hidrògen a Lloseta és potser una de les mil coses que cal fer, però no és suficient. El satanitzat decreixement no és un objectiu, sinó una condició imposada pels límits biofísics i el context geopolític, que convertiran l'escassetat en la nova normalitat.

Els fons europeus de recuperació s’haurien de destinar prioritàriament a la transformació econòmica, necessària per a la nostra supervivència. En aquest sentit, esperem que la guerra no torni a ser una nova excusa perquè la UE reculi.