El Consell Econòmic i Social de Balears (CES) ha presenentat aquesta setmana la seva darrera memòria, on assenyala que les Illes són la comunitat que més s’ha empobrit en els darrers vint anys, tot i la ràpida i intensa “recuperació” de 2021. La renda disponible per per llars, per exemple, ha caigut un 10% entre 2020 i 2021, tot i les bones xifres macroeconòmiques. I som el territori on resulta més difícil adquirir un habitatge: 16,9 anys de la renda total d’una persona, un esforç difícilment assumible.

I és que no basta, si atenem als problemes estructurals del model econòmic de les Illes, tal i com va asenyalar el secretari del CES, Josep Valero, amb “recuperar” allò que hi havia el 2019. De fet, l’informe recorda que un de cada quatre residents ha nascut a un altre país i un de cada cinc a una altra regió per mor d’un creixement poblacional directament vinculat a un model econòmic que requereix importar permanentment mà d’obra. A la vegada, el 2021 va ser el primer exercici en què la població de més de 65 anys va superar els menors de 16, entrant així en una dinàmica d’envelliment poblacional equiparable a la del nostre entorn.

El CES convida a reflexionar sobre la importància d’abordar les desigualtats socials existents a Balears, i el seu director, Rafel Ballester, va recordar que les famílies més vulnerables -com ja avisaren des d’EAPN fa uns dies- són les que més poden patir un escenari d’incertesa i inflació com el que es presenta ara a nivell estatal, europeu i mundial.