Les desigualtats, ni socials ni salarials, no existeixen per generació espontània. Allò que explica que els peons que treballen en la recollida de fems cobrin al voltant d’uns 800 euros al mes, amb una feina dura i de nit, i els conductors al voltant dels 1.000 euros, són les diferències salarials amb els directius de la companyia.

Parlam de FCC, la principal concessionària dels serveis de recollida i neteja, una empresa vinculada a nombrosos casos de corrupció a les nostres Illes (des del Túnel de Sóller, a la construcció de les autopistes d’Eivissa o la de l’hospital de Son Espases). Perquè són justament les males praxis les que aconsegueixen mantenir aquesta (i altres) multinacional com una de les principals concessionàries de les administracions públiques, amb la complicitat d’alguns polítics i funcionaris.

FCC és, juntament amb el BBVA, Santander, Ferrovial, IAG i FCC, una de les empreses de l’IBEX35 que tot i les “crisis”, paga els seus consellers per damunt dels 15 milions d’euros a l’any. Amb aquestes xifres, es poden permetre pagar publireportatges als principals mitjans de comunicació, netejant la seva imatge i fent veure que són empreses “responsables”.

A molts municipis el servei es presta de forma monopòlica o oligopòlica. Per exemple a Inca és la mateixa empresa, també FCC, que té la concessió de forma ininterrompuda d’ençà de 2006, l’actual per una quantia de 12,2 milions d’euros.

Pel que fa a la gestió dels fems, FCC fou investigada fa uns anys per “sisar” a l’Ajuntament de Barcelona importants quantitats de diners públics a costa de la gestió dels fems, manipulant les dades del volum de fems recollits per cobrar el màxim de canon acordat i contractat amb l’Ajuntament.

A Mallorca, la mateixa empresa va ser imputada fa uns mesos per una jutgesa per les seves possibles responsabilitats en l’accident laboral mortal d’un treballador del servei de recollida de fems, i un altre que va resultar ferit greu. El fet va posar en evidència jornades de fins a 17 hores, incompliment de descansos i centenars d’hores extres il·legals.

Per tot això, els Ajuntaments tenen l’obligació ètica i política de revisar el model de gestió de fems en els seus municipis i mancomunitats, i posar-se al costat dels treballadors davant els abusos d’unes empreses que només miren pels seus guanys i pels sous dels qui són a dalt de tot de l’organigrama de l’empresa.

Des d'aquest mitjà aprofitam per fer arribar tot el nostre suport als treballadors en vaga i al sindicat que els defensa, davant la forta pressió política i mediàtica que s'està exercint en contra del seu dret.