Acte republicà "Per una primavera mallorquina"

Acte republicà "Per una primavera mallorquina"
7322faa3-71b6-4e54-a33c-227aa1a40755
foto: Biel Payeras

Diverses entitats han promogut avui l'acte de commemoració pel 90è aniversari de la proclamació de la II República, celebrat a Palma aquest migdia a la Plaça de l'Olivar de Palma. Unes dues centes persones convocades per la "Comissió 14 d'Abril" han gaudit d'un acte reivindicatiu i alhora festiu amenitzat pels germans Martorell, que han fet sonar l'himne de Riego, la Balanguera i el Bella Ciao, entre altres. En un acte senzill i emotiu s'han llegit alguns fragments de la crònica de la proclamació de la República a Palma, i la filòsofa Pilar Riera ha llegit el manifest que publicam més a baix: 

EN EL 90è ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA: PER UNA PRIMAVERA MALLORQUINA

MANIFEST

La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, constitueix una de les principals fites dins la història de la lluita dels pobles de l’Estat espanyol per la consecució de les llibertats democràtiques i la justícia social. El cop d’Estat del juliol de 1936 i el triomf del bàndol franquista a la sagnant guerra civil que el va seguir, significaren l’estroncament d’aquesta experiència democràtica i modernitzadora, i la instauració d’una cruenta dictadura que es perllongà durant quatre dècades. 

El vot de la dona, les lleis de divorci i de l’avortament, l’educació laica, les reformes en matèria social i agrària, la separació Església-Estat, la reforma de l’estament militar, són, junt amb la resta de les llibertats individuals i socials, algunes de les fites del període republicà tot i el complicat context polític i econòmic dels anys 30 i la manca d’una cultura democràtica arrelada.

La II República suposà també un gran augment del procés de participació política de la població, amb un increment de la sensibilitat i implicació política dels ciutadans i ciutadanes envers els problemes reals de la societat. Per primera vegada sectors de la població que tradicionalment havien estat exclosos de la vida política, pogueren participar en el debat públic. El dinamisme polític, social i cultural fou intens, amb un augment de les associacions polítiques i sindicals, de les entitats culturals i recreatives, que es convertiren en autèntiques eines de participació ciutadana i canvi social en una perspectiva de progrés.

A més, durant el període republicà, al nostre territori es va intentar elaborar un Estatut d’Autonomia de caire federal, tot i que, a la Constitució de la II República s’havia descartat aquest model territorial.

Tot i el cop d’Estat de Franco i la por instal·lada per una duríssima repressió testimoniada ara per l’apertura de les fosses, les forces polítiques hereves de la tradició republicana persistiren en la defensa dels ideals democràtics i republicans, des de l’exili o la clandestinitat, durament perseguits i castigats pel règim. La generositat amb què tants d’homes i dones sacrificaren les seves vides en la defensa d’aquests valors, constituí sens dubte una transcendental aportació a la recuperació de les llibertats democràtiques després de la mort del general Franco, una contribucio que no sols no fou degudament reconeguda en els anys de l’anomenada Transició Democràtica, sinó atribuïda a una monarquia borbònica restaurada pel dictador, i considerada principal garant del nou ordre. D’aquesta manera, es pretengué perllongar l’amnèsia col·lectiva i s’evità revisar a fons la història escrita pels vencedors de la conflagració civil de 1936-39. 

Ara emperò, malgrat les tergiversacions des de determinats àmbits mediàtics i polítics, aquesta realitat cau pel seu propi pes i la recuperació de la memòria democràtica s’escampa per tot arreu. En els darrers anys, a Balears i a molts d’indrets de l’Estat espanyol, més que mai s’han honorat i homenatjat les víctimes d’aquella vil repressió a la qual estigueren abocades totes aquelles persones, republicanes i demòcrates, que durant tant temps quedaren en l’oblit i l’anonimat. Les numeroses exhumacions de les fosses comunes i les noves investigacions i recerques historiogràfiques destapen i fan valer aquell clam, tan reivindicat per part d’entitats memorialístiques i familiars de les víctimes, de “obrim fosses per tancar ferides”. Resulta imprescindible continuar els esforços per transmetre a la ciutadania la necessitat de valorar adientment aquests episodis de la nostra història i d’atorgar el reconeixement públic adequat als valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat i, en matèria de memòria, la “veritat, justícia i reparació”, pilars fonamentals i requisits bàsics per a poder avançar cap a noves fites democràtiques i, sobretot, no caure en els mateixos errors del passat. 

Sobretot en uns moments en què l’extrema dreta és present a les institucions i aquesta presència i el que és pitjor, el seu discurs i les seves propostes negadores dels drets humans i negacionistes de la democràcia republicana són normalitzats pels mitjans de comunicació, i ben presents en determinades estructures de l’Estat que qüestionen drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió. Els mateixos que qüestionen els pocs avenços aconseguits en aquests anys de democràcia condicionada són els que defensen el paper d’una monarquia tan anacrònica com qüestionada per la majoria de la població per la seva corrupció i manca d’exemplaritat.

Des d’una defensa de l’exemplaritat pública, la qualitat democràtica i la credibilitat de les institucions, cal exigir responsabilitats a la monarquia espanyola i rendir comptes a la ciutadania, doncs és una realitat el fet que el terme monarquia i democràcia són elements contradictoris a una societat del segle XXI. 

Per tot això, considerem que la societat civil organitzada, les entitats acadèmiques i culturals, així com els partits polítics i els seus representants, les institucions, es comprometin per una “Primavera mallorquina”, una iniciativa que pretén donar a conèixer a la ciutadania la importància i necessitat dels valors democràtics i republicans, reconèixer el deute que tenim com a societat democràtica  amb les persones i col·lectius que lluitaren per la llibertat i suprimir de la vida pública i la via pública els vestigis que exalten, encara avui en dia, la ignominiosa dictadura franquista.

Entitats adherides: 

Obra Cultural Balear, Col·lectiu Aurora Picornell, Feministes en acció, Memòria de Mallorca, Fundacions Darder-Mascaró, Mallorca Nova, Mallorca Lliure, Esquerra Unida de les Illes Balears, MÉS per Mallorca, PODEM, Unió Cívica per la República, Jovent Republicà, Partido Socialista Libre Federación

comentaris
Acte republicà "Per una primavera mallorquina"