El 31 d'agost ha conclòs el termini donat pels talibans per abandonar el país a les forces estrangeres assentades al país. Una allau humana s'ha concentrat a l'aeroport de Kabul per escapar de la violència dels talibans. Ningú  al llarg de la història ha estat capaç de dominar aquest país.

Un estat artificial

El 1921 naixia oficialment Afganistan, un estat fet a mida dels desitjos i interessos de l'Imperi Britànic.No es van tenir en compte les diferents ètnies del país ni les fidelitats dels diferents grups de poder. Als britànics els interessava tenir un estat tap enfront de la nova Unió Soviètica, en unes altres circumstàncies s'hagués unit a l'Índia. Un fet important és que va xapar pel mig el territori paixtu, aquest  factor serà molt important  per entendre les dinàmiques de guerra que s'establiran en el futur. Les lluites de poder se succeïran. Al llarg del SXX amb cops d'estat i períodes llargs de poder a mans d'un sol home.

Ammanullah Khan governà el país entre 1919 i 1929,  un període de modernització de les estructures del país. Es feren importans infraestructures per dotar d'aigua i electricitat el país.El 1923 s'aprovà una constitució força progressista per als parametres fins aleshores vigents al país.S'establia una cort suprema, s'abolien els privigelis reials i dels cabdils tribals i es prohibia l'esclavitud. Les dones tenin accés a l'educació, això sí amb vel, alhora es funda èl museu de Kabul.

El 1929 fou deposat per un cop d'estat. Se succeïren els governants fins que el 1932 Mohammaed Zahir accedí al tron i governà per un espai de quanta anys fins el seu derrocament el 1973.El seu regnat fou llarg i implicà una modernització del país. Féu ingressar Afganistan a la Societat de Nacions el 1934 així com a l'ONU el 1945. Fou un del fundadors de l'organització de països no alineats.

El monarca establí una monarquia parlamentària i un estat laic que reduí la religió a l'àmbit privat.S'establí un marc legal que garantí l'accés de les dones al vot i a l'educació en qualsevol àmbit i s'acabà amb l'obligació de dur el burca en públic.Entre 1969 i 1971 hi hagué una terrible sequera que assolà el país, provocà vora de 80.000 morts.Aquest i d'altres factors mogueren els sectors contraris al règim a pegar un cop d'estat que  deposà el rei mentre era en tractament mèdic a Itàlia, país on   s'exilà.

El règim comunista

El 1973 s'instaurà un règim autoritari que durà fins el 1978 i que desmuntà quasi totes les millores implementades pel monarca. L'abril de 1978 un grup de militars entrenats a l'URSS donaren un cop d'estat, la  revolució Saur “abril“ i assassinaren el president Daud.

El nou home fort , Nur Taraki,  fou un dels fundadors del Partit Democràtic d'Afganistan, de tendència comunista.

El nou govern instaurà mesures força impopulars com  la col·lectivització de la terra. La praxi comunista era odiada per la majoria de la població que no entenia  ni la coeduació ni l'alliberament de la dona.

Aleshores s'aixecaren contra el govern comunista els muyahidins, defensant la religió així com els usos i costums ancestrals del país. En un principi el govern de l'URSS era poc partidari d'una invasió del país. Però la situació empitjorà quan el primer ministre  Tarki Hafizullah Amin pegà un cop d'estat i ordenar assassinar Taraki.

Aleshores el govern soviètic temia que el nou govern s'orientàs cap a Occident i que s'instal·lassin bases occidentals al país, així com que es produís una extensió de l'islamisme fonamentalista  als territoris fronterers de l'URSS on hi havia minories musulmanes importants.

La invasió de l'URSS

El 24 de desembre de 1979  50.000 soldats soviètics envaïen l'Afganistan. Arribarien a la xifra de 250.000. El problema principal era l'orografia del país amb 85% de territori muntayós.Era un territori ideal per a la guerra de guerrilles on els soldats invasors  ho desconeixien pràcticament tot.

S'ha dit que l'Afganistan fou el Vietnam soviètic i no és una afirmació gratuïta. Als costos humans i econòmics s'hi ha d'afegir el desgast polític. Quan Gorbatxov arrriba al poder el 1985 les pressions per abandonar l'Afganistan seran cada cop més fortes. La guerra sens dubte va contribuir a l'enfonsament de l'URSS i fou un catalitzador de l'opinió pública en contra del govern.

Durant aquesta època els EEUU donaren suport als diferents grups armats que combateren als soviètics, entre d'ells Bin Laden.

La derrota de l'URSS

El 1989 els primers soldats soviètics abandonaven l'Afganistan. Deu anys de guerra amb un balanç força negatiu per a la potència invasora i amb un cost econòmic que superava amb escreix els beneficis obtinguts. De fet la derrota soviètica seguia l'estel de les derrotes de l'imperi britànic durant el segles XIX i XX. No serien els darrers en ser derrotats.

Els talibans tornen al poder

El 1992 cau el govern comunista de Kabul, el buit l'aniran omplint les forces talibanes que aniran conquerint el poder que exerciran a tot el país entre 1996 i 2001. Aquests cinc anys foren un tast de la seva ideologia sobre la dona i sobre les relacions de poder. Més semblants a unes relacions feudals que no a les d'un estat modern.

La invasió nord-americana

El 2001 després de l'atemptat de les torres bessones el EEUU envaïren l'Afganistan amb l'excusa de què Bin Laden s'hi amagava.És aquí on comencen aquests vint anys de domini nord-americà.Els americans cometran els mateixos errors que els soviètics. Pactaran amb el senyors de la guerra i amb els cabdills locals, apuntalaran unes forces armades afganeses totalment dependents dels EEUU,l'oligarquia local corrupta farà grans negocis amb els americans i s'embutxacaran gran part de l'ajuda internacional i dels crèdits americans.

És cert que s'ha avançat en el camp dels drets civils i de la protecció de la dona, però només en les zones més urbanes i sense implicar-se en una modernització del país com hagués estat la construcció d'infraestructures.

El negoci de comglomerat armamentístic nord-americà

Han estat les grans empreses de fabricació d'armes i material bèl·lic les que han fet un grandíssim negoci, les portes giratòries entre aquestes empreses i alts càrrecs del Pentagon ha estat una constat els darrers vint anys. Quelcom semblants als nostres polítics i les gran empreses energètiques  privatitzades.

“ Vosaltres teniu les armes, nosaltres tenim el temps“

Amb aquesta frase pronunciada quan es produïa la invasió de l'Afganistan pels capitostos talibans s'avançaren al que ha passat vint anys després i el que ha estat una constant en la història del país. Ningú no ha aconseguit dominar el país.L'orografia, els costums , la incomprensió de la manera de viure dels afganesos  han fet que totes les invacions estrangeres hagin estat un fracàs.

El futur

El nou govern  talibà haurà de  fer  front a multiples  problemes. Per començar la delicada situació econòmica. Els bancs internacionals tenen immobilitzats els fons provinents del govern afganès, tothom que ha pogut se n'ha anat del país abans de l'entrada de les tropes talibanes. Queda un país sense quadres especialitzats en el camp de la medicina, l'educació, les obres públiques i un llarg etcetera.

 A això cal afegir-hi el problema del narcotràfic. El 90% de l'opi mundial es produeix a l'afganistan i ha estat una font d'ingressos molt important per als talibans. 

El problema dels refugiats

Occident preveu l'arribada d'una allau de refugiats afganesos els propers mesos. Els que no han pogut fugir abans intentaran fer-ho per terra principalment per l'Iran i Turquia i d'aquí passar a Occident. S'espera una allau de 500.000  refugiats. Europa ja ha subcontractat països com Turquia que a canvi de diners establiran ferris controls a la frontera per a fer inviable el pas dels immigrants.

Quines lliçons en pot extreure Occident?

Sembla com si no haguéssim après res de la història.   Un primer error va ser el traçat del nou estat afganès sense respectar les fronteres ètniques del país. La minoria paixtu no s'hauria d'haver dividit en dos estats, s'hauria d'haver respectat els costums del país i no voler imposar formes de govern suposadament democràtiques que res tenen a veure amb la història del país. Les invasions només han demostrat que tota potència exterior només ha cercat el seu interès sense importar-li gens ni mica  els interessos afganesos.