Convocar unes eleccions el 10N va ser un error que enterrava per part del PSOE qualsevol possibilitat de constituir un govern d’esquerres a Espanya i de restablir el diàleg per encarar la qüestió territorial. Va ser un error per això i perquè el resultat no modificarà una situació on el «bloqueig» no és més que la manifestació de la incapacitat per arribar a acords de qui ha convocat les eleccions. És un error perquè la campanya només està servint, de moment, a la normalització i creixement del feixisme.

És la primera vegada que VOX encara unes eleccions amb una representació institucional que tot i no haver estat l’esperada, no és just testimonial, gràcies als escons obtinguts tant a les Corts generals el mes d’abril, com diputats autonòmics i regidors a Ajuntaments importants. A Palma mateix, els del general torturador a l’Iraq Fulgencio Coll són tercera força política encara que l’esquerra hagi pogut salvar els mobles.

Més enllà de la representació institucional, VOX s’ha legitimat com a força política al marge d’aquesta representació, amb episodis de context molt importants com ara l’acusació popular del procés encapçalada pel nazi Ortega Smith, la negació sistemàtica de la violència de gènere cada vegada que hi ha hagut un assassinat masclista, o l’exhumació de Franco, on gairebé han exercit de portaveus del franquisme realment existent, encara ara, a la societat espanyola.

I ara, en plena campanya, molts tertulians i polítics de tot color, especialment entre la progressia, es lamenten que els feixistes desfilin pels platós fent befa de les víctimes de la repressió franquista, negant el canvi climàtic, criminalitzant les ONGs que salven vides, o plantejant il·legalitzar tot partit que no els caigui bé. No obstant, tothom assumeix -sense que això sigui la conclusió de cap debat previ- que donar-los aquests altaveus és el que pertoca en un estat democràtic i de dret, perquè (seguint amb el raonament) ara ningú no els pot excloure perquè (també) són representants del poble.

Però sense qüestionar aquesta lògica, com és possible que cap periodista permeti que s’expressin opinions masclistes, homòfobes, franquistes i racistes sense llevar la paraula als qui la fan servir per anar contra els drets humans? Tenen dret a expressar-se, cert, però fins a quin punt no es contribueix a normalitzar opinions que els de VOX mateix defineixen com «políticament incorrectes» quan senzillament, són contràries als valors fonamentals de qualsevol societat democràtica, contràries als drets humans si assumim aquests com a codi deontològic? Més enllà de l’anècdota del candidat del PNB que l’altre dia no va voler saludar al marquès Espinosa de los Monteros que plantejava il·legalitzar el seu partit, algú pensa que un polític memorable dels que ja no n’hi ha, com va ser José Antonio Labordeta, s’hagués assegut a un debat amb aquesta gent, ...o els hagués enviat a la merda?

Com que ni polítics ni periodistes demòcrates no hem fet encara aquest debat, de moment les enquestes el que vaticinen és un increment substancial dels vots dels feixistes, gràcies a la normalització de la seva presència i sobretot, del seu missatge, que sembla marcar fins i tot l’agenda política del PSOE. I que coincideix amb el més profund de les estructures de l’Estat, començant pel monarca i cap de les forces armades que aquests dies, sí o sí, també farà campanya.

Mentre a altres països, ben conscients del que va significar el nazisme, fan cordons sanitaris a partits neofeixistes, aquí els hem posat l’estora vermella. Ja ho debatrem després del 10N, però també haurem de demanar comptes als qui hauran fet la bèstia més grossa.