Les clavegueres de l'Estat: silencis i complicitats

Les clavegueres de l'Estat: silencis i complicitats
shutterstock_149284907
foto: Metrotimes

Greu va ser tot el que ja sabem de les «aventures» del comissari Villarejo, que actuava sota les ordres polítiques del PP. Des d’amagar proves que poguessin inculpar banquers, a crear proves falses per inculpar els líders del procés, o espiar els adversaris polítics. Greu és que l’anomenada «policia patriòtica» hagi estès les seves males pràctiques a l’actual legislatura, cosa que ha provocat la dimissió del cap d’informació de Pedro Sánchez, Alberto Pozas, imputat pel jutge en el cas de l’espionatge a Pablo Iglesias.

Com més detalls es coneixen de totes aquestes pràctiques, més s’afebleixen l’Estat de dret i la democràcia. I com més callen els partits del règim, els vells com el PP i el PSOE, i els nous com VOX i Ciudadanos, més atorguen. Perquè tot el constitucionalisme i el respecte a les lleis que cada dia ens repeteixen per negar la política i el diàleg per resoldre conflictes polítics com el de Catalunya, sona a insult a la cara de la ciutadania quan sabem el que sabem.

Tot aquest silenci hauria d’incomodar a qualsevol persona demòcrata, i potser el més clamorós sigui el del PSOE (i) de Pedro Sánchez, que si més no hauria d’aclarir què ha passat, i s’han limitat a les declaracions del Ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, qui ha afirmat als mitjans de comunicació que la trama de les clavegueres d’interior «ja no existeix».

Si ja no existeix, els ciutadans i ciutadanes que vivim en una democràcia tan consolidada com l’espanyola tenim dret a saber perquè fins fa molt poc hi havia càmeres espiant la casa familiar de Pablo Iglesias i Irene Montero i perquè s’ha imputat el cap d’informació de Pedro Sánchez. Tenim dret a saber fins on arriba la trama, quins són els seus responsables i els seus executors (es poden «obeir ordres» obviant els drets constitucionals i les llibertats fonamentals?), i on són en aquest moment.

No hi ha «democràcia consolidada» que pugui aguantar tanta brutor, per molt que la majoria de mitjans hagin estat còmplices d’una operació que no té altre objectiu que mirar de salvar un règim que comença a ofegar-se amb el seu propi vòmit.

Comentaris
Les clavegueres de l'Estat: silencis i complicitats