Les diferents mesures de desescalada tornen a fer evident la tensió entre capitalisme i vida, entre salvar l’economia (com si aquesta fos un ésser viu independent de l’acció humana) i preservar la salut de les persones.

El balanç dels primers dies de fase 1 a Balears ha deixat la imatge de terrasses plenes de persones sense mascaretes, terrasses que han crescut a costa d’ocupar l’espai públic i restar espai per als vianants. També s’han tornat a veure aglomeracions de gent de nou a alguns supermercats per la relaxació de directrius d’empresa, com en el cas de Mercadona, que han provocat queixes dels seus treballadors. Treballadors i treballadores de sectors diversos han tornat al seu lloc de feina queixosos per la manca de mesures d’higiene i seguretat clares. La filosofia del negoci «aquí i ara» contrasta amb la calma que requereixen les mesures preventives per a la salut, com bé saben els sindicats després de tants anys de lluita contra els accidents laborals. Els professionals sanitaris, que s'han jugat la vida per tots nosaltres, tampoc no semblen massa contents i ens recorden que allò d'aplaudir des dels balcons cada horabaixa també passa per tenir clara la responsabilitat de cadascú, la de tots nosaltres.

Pel que fa al turisme, sembla que el Govern autonòmic no es resigna a què no venguin turistes d’allà on sigui i s’oposa a la mesura anunciada ahir per l’executiu de Sánchez de decretar quarantena (de dues setmanes) per als estrangers que arriben a Espanya. I és que en la presa de decisions sobre la salut (i també a nivell econòmic) hauria d’imperar el principi de precaució, i aquí no s’està fent ni més ni menys que el que s’està fent a tot el món. Recordem que Xina, el primer país en patir i frenar la pandèmia, mantén indefinidament la quarantena als estrangers que hi viatgen, i que considera el principal focus de nous contagis. De fet, Alemanya, Xina i Corea, que havien registrat resultats positius pel que fa a la lluita contra el coronavirus, han presentat repunts preocupants aquesta setmana. Per si faltava poc, les companyies aèries que s’han forrat a costa del petroli barat i la seva transformació en low-cost a costa del seu personal ara diuen que és inviable reduir la capacitat dels vols. Inviable, des del punt de vista del capitalisme sense escrúpols.

És obvi que aquí moltíssima gent viu del turisme, però no són «els mercats» sinó les administracions públiques, com fins i tot han hagut d’assumir els Estats Units, que han de pal·liar les conseqüències socials del coronavirus, amb subsidis o amb la implantació de forma urgent de l’anunciat «ingrés mínim vital» en el curt termini. En el mig termini (2021 endavant), des de ja s’han d’anar pensant i construint amb consens amb els agents econòmics escenaris econòmics que no ens facin absolutament dependents del turisme i el transport internacional en general, que ara ens fan més vulnerables que al continent. Si en ple segle XXI i davant la magnitud de la pandèmia, amb els mitjans tecnològics disponibles i la preocupació social existent, els governs no són capaços de situar la reconversió dels sectors productius -atenent tant l’emergència climàtica com social-, la política haurà fracassat com a eina per resoldre qüestions tan pràctiques com necessàries per a la majoria de la gent

I no és feina fàcil, perquè la por i la desesperació sempre són aprofitades per qui té més poder per imposar el seu interès, ja va passar amb l’anterior crisi. El que no es pot fer és dipositar les esperances de la gent que ho està malament en què algun dia tornin tants turistes com teníem de la mà d’una «nova normalitat» tan incerta com preocupant. Seria una irresponsabilitat tremenda i condemnada al fracàs, com ja intueixen les dues espècies de carronyaires que tan bé es complementen: els fons voltor que ja estudien operacions de compra d’hotels a preus de saldo i els voltors de l’extrema dreta, que faran el possible per fer caure els governs progressistes a través de l’engany i el colpisme 2.0.