L’informe Primers impactes de la COVID-19 a al societat de les Illes Balears presentat aquesta setmana assenyala que les desigualtats socials estan creixent amb la pandèmia. En base a una recerca de dades estadístiques de fonts oficials i d’un grapat de testimonis de professionals dels serveis socials, el tercer sector, les cooperatives o els sindicats, entre molts altres, les investigadores que han impulsat aquesta recerca des de l’Observatori Social de les Illes Balears assenyalen que les desigualtats preexistents, vinculades al model econòmic, faciliten aquest ràpid increment de la pobresa i les desigualtats.

Segons les investigadores, s’ha produït un ràpid increment en pocs mesos del nombre de llars sense ingressos, que han gairebé duplicat el nombre de persones en situació de pobresa severa (més de 100.000 persones en aquests moments) i han fet créixer 10 punts la taxa de pobresa relativa al llarg de 2020, situant-se per damunt del 25% de la població quan veníem d’una millor posició que altres comunitats autònomes. A més, una bona part de la població ha vist minvar els seus ingressos, atès que fins i tot la gent que està acollida a ERTOs ha perdut almenys un 25% del seu poder adquisitiu.

L’estudi analitza també les desigualtats detectades en el confinament, com ara la manca d’espai a més d’un 13% de les llars de les Illes tot i els elevats preus, o l’increment de la bretxa digital que no sols afecta al dret a l’educació, sinó a l’accés a determinats recursos i serveis que han tornat essencials amb la pandèmia.

El fet que a l’estiu d’enguany la suma de treballadors i treballadores acollides a ERTO més les persones en situació d’atur superin en conjunt el 40% de la població activa (que va minvar en 70.000 persones al segon trimestre de 2020) és una dada alarmant perquè ara per ara el futur a curt termini de milers de famílies depèn de la renovació dels ERTO i d’una incerta recuperació del turisme a la temporada de 2021.

L’informe dedica també tot un capítol a una anàlisi de les desigualtats amb perspectivade gènere, on s’assenyala que les dones han sortit pitjor parades que els homes tant en l’àmbit domèstic, on les seves càrregues s’han incrementat així com la violència masclista, però també a l’àmbit laboral, on són més afectades que els homes tant pel pes dels contractes a temps parcial entre les dones, com pel fet que moltes professions lligades als serveis i l’hoteleria estan feminitzades, a més de les feines lligades a cures, com la salut i l’educació.

Des de l’OSIB valoren positivament el paper jugat pels poders públics i el tercer sector d’acció social, però adverteixen que les mesures no arriben als sectors més vulnerabilitzats, i que aquest reforçament d’allò públic no hauria de ser una aposta circumstancial, sinó estratègica, i que el canvi de model econòmic és fonamental per frenar un empobriment de la població d’efectes nefastos.