Els francesos i franceses hauran de triar el 24 d’abril entre un candidat de dretes que ha comprat el discurs (i bona part de la política) de l’extrema dreta, Macron, i l’extrema dreta primigènia, Marine Le Pen. En tercer lloc quedava, a només tres punts de Le Pen, l’únic candidat de les esquerres que ha pogut treure el cap i superar el 20%, Jean Luc Melenchon, seguit de la ultradreta de Zemmour.

La majoria de candidats, inclòs Mélenchon, socialistes i republicans conservadors, han confirmat la seva opció per establir un cordó sanitari que impedeixi l’extrema dreta arribar al poder. No obstant, els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials franceses celebrades ahir no són, com s’ha dit, un escenari similar al de fa dues dècades, quan els votants d’esquerres varen haver de decidir entre Chiraq i Jean Marie Le Pen, pare de l’actual candidata del Front Nacional.

En aquests anys s’ha desenvolupat una profunda dretanització de la política francesa, que queda palesa en els resultats d’ahir, comptant els vots de cada partit, amb un Partit Socialista que no arriba al 2% i els ecologistes que no arriben al 5%. La ultradreta de Zemmour ha facilitat la dretanització de la majoria d’opcions centristes i de dretes, atrapades -fins i tot les esquerres- en el marc discursiu dels neoconservadors, que proclamen l’antieuropeïsme, la defensa dels valors cristians tradicionals o la política antiimmigració en un dels països més multiculturals de la UE.

Els malestars també s’acumulen, i els resultats deixen entreveure una ruptura de la clau del vot tant en termes generacionals (amb la majoria dels joves havent votat Mélenchon) com geogràfics (amb l’urbà contraposat al rural, que també ha explotat l’extrema dreta, ben igual que a Espanya).

Està per veure que tot i les consignes, aquests malestars i els desitjos de canvi dels votants d’esquerres es puguin reduir al vot “útil” a un Macron que ha maltractat justament a joves, persones d’origen divers i classe treballadora. Les reagrupacions de vot en segona volta poden donar moltes sorpreses, i darrerament Europa, especialment després del Brexit, no en sol donar moltes, de bones. Recordem que la setmana passada es va tornar reelegir el feixista Orban al capdavant d’Hungria, i que aquesta setmana VOX serà legitimada com a força de govern gràcies al pacte del “nou” PP de Feijóo amb l’extrema dreta.

França ha estat un referent dels canvis històrics que s’han succeït a Europa i el món des de fa més de dos segles, des de la Revolució Francesa a Maig del 68, passant per la Comuna de París. No obstant, en aquests moments la deriva política d’aquest país és la metàfora de la decadència del projecte europeu i de l’anomenada Modernitat Occidental. Allà on un temps hi havia revolució avui només hi ha reacció.