La tornada a les aules al llarg d’aquesta setmana ha centrat bona part de les informacions, opinions i tertúlies d’experts en tot en les darreres setmanes. L’empitjorament de les dades epidemiològiques i la manca d’inversió en educació per part del govern de l’Estat i les comunitats -Balears també ha contractat més docents, però amb comptagotes- feia perillar un inici de curs que era una necessitat per a desenes de milers de nins, nines i adolescents aquí i arreu.
És evident que la seguretat no s’aconsegueix just fent ús del gel hidroalcohòlic, les mascaretes o la distància de seguretat, però això juntament amb la responsabilitat del conjunt de la societat i la professionalitat d’uns docents que s’han esforçat perquè aquest inici de curs sigui possible val la pena.
Perquè com s’ha fet amb l’economia, sense posar en qüestió que durant juliol i agost hi ha hagut més de 2 milions de turistes a les Illes i milers de vols, bars i restaurants oberts, etc., allò que s’ha fet per bé o per mal ha estat avaluar el risc i posar a una balança allò que semblava millor per al conjunt de la societat. Això és el que s’ha fet també amb l’educació, on el risc de perllongar més enllà dels sis mesos que molts d’infants duien sense escola feia perillar el seu procés de socialització. Les cares d’alegria a l’entrada i la sortida de les escoles aquests dies tot i les restriccions que implica la pandèmia són la demostració que la decisió d’obrir ha estat la correcta, tot i els riscos.
Ara toca seguir lluitant perquè els centres educatius segueixin oberts i no hi hagi massa ensurts, objectius que s’aconseguiran si tots i totes som responsables, i si les administracions prioritzen l’educació com durant en els darrers mesos han prioritzat la reactivació de l’economia. En aquest sentit, convendria que la Conselleria d’educació fes cas del que reclamen tant els docents com les famílies, en assenyalar que allò prioritari és establir mesures i posar recursos sobre la taula que permetin la reducció efectiva de les ràtios, i tot allò que sigui necessari perquè l’escola segueixi essent un dels pilars de la igualtat social a la nostra comunitat en uns moments tan complicats.
