L’Aliança de les Illes de la Mediterrània

Les Illes Balears es troben en una situació perifèrica des del punt de vista geogràfic, polític i econòmic al si de la Unió Europea. Aquest fet, conformat per elements tan immutables (com la realitat insular) com mutables (la història del nostre arxipèlag al llarg dels segles fins avui); provoca que l’Acció Exterior del nostre territori cobri una importància cabdal pel desenvolupament sostenible del nostre territori i la defensa dels drets i interessos dels nostres ciutadans.

L’Aliança de les Illes de la Mediterrània
(c) Viquipèdia
(c) Viquipèdia

L’articulació d’una bona Acció Exterior en un territori autònom i insular com Balears és complicada. I no ho és tant pel marc competencial (el nostre Estatut d’Autonomia contempla la nostra capacitat d’Acció Exterior) sinó per la dificultat intrínseca de la mateixa activitat exterior. Fa uns mesos, i en resposta a una pregunta formulada per la vicepresidenta de Govern, vaig definir el que, al meu entendre, fonamenta l’Acció Exterior de qualsevol territori: tot instrument o activitat exterior ha d’anar encaminada a mantenir en bon estat el tauler i les peces d’una gran partida d’escacs. Una base estable i duradora sobre la qual, una direcció política determinada, intenta treure el màxim benefici per als interessos dels ciutadans que governa. Un tauler i unes peces que, m’agrada recordar-ho una vegada i una altra, costen de mantenir i necessiten temps, estabilitat i constància per desenvolupar-se.

Per construir les peces i el tauler d’aquest joc, i veure'n la necessitat real, el primer que s’ha de fer és veure quins són els nostres condicionants geopolítics i geogràfics. Així, si observam el nostre territori insular des d’un punt d’un punt de vista geopolític i geogràfic, les Illes Balears s’ubiquen en els contorns d’un Estat eminentment continental que s’insereix, alhora, a la perifèria del bloc de països que formen la Unió Europea. A més a més, des del punt de vista geopolític cal sumar-hi que les Illes Canàries -l’altre arxipèlag amb el qual compartim Estat- té una geopolítica completament diferent com a arxipèlag atlàntic I que compta amb un tractament especial al si de la UE (forma part de les regions ultra-perifèriques, juntament amb altres territoris com  ara  la Guaiana francesa o l’ illa de La Réunion, tot comptant amb una sèrie de reconeixements i avantatges concrets per la seva realitat geogràfica).

Per altra banda, a aquests condicionants derivats de la nostra pertinença al Regne d’Espanya i al bloc supraestatal de la Unió Europea, s’hi suma el fet que estam ubicats en un espai de mancances relatives des del punt de vista social i econòmic, i que suposen un fre al nostre desenvolupament i competitivitat. Així, els territoris insulars de la Mediterrània figuren entre els territoris més desfavorits de la Unió Europea -amb nivells de renda per càpita més baixos i taxes d’atur més elevades respecte a altres territoris del mateix context estatal- que s’expliquen, en bona mesura, pel fet insular i la nostra realitat juridicopolítica.

Així doncs, amb la resta d’illes de la Mediterrània compartim uns condicionants geopolítics i geogràfics molt similars: Còrsega i Sardenya, per exemple, també formen part d’Estats eminentment continentals, estan aïllats dels principals centres d’activitat econòmica i de presa de decisions polítiques dels seus Estats, compten amb pitjors infraestructures en situar-se els seus territoris en els punts externs a les seves xarxes estatals   de   transport,   tenen   una   manca   de recursos naturals, i es desenvolupen  en  un context ambiental molt fràgil i molt agreujat pel canvi climàtic.

En aquest marc, la capacitat d’influència que un territori és capaç d’establir més enllà de les fronteres del seu propi territori insular esdevé cabdal per fer a desplegar una defensa efectiva i eficaç dels interessos de la seva ciutadania, i és per aquest motiu que bona part  dels territoris insulars de la Mediterrània compten amb oficines de representació davant la UE. Entre ells es troben Estats (Malta i Xipre) i territoris pertanyents a altres Estats (com ara Còrsega, Sardenya, Creta o les Illes Balears; entre d’altres). Independentment del seu estatus jurídic-polític, cal observar que l’únic espai físic on tots els territoris insulars de la conca Mediterrània poden treballar conjuntament i exercir pressió per defensar els seus interessos  comuns  davant  la UE, és Brussel·les.

Per aquest motiu, l’Aliança d’Illes de la Mediterrània, una plataforma de treball comuna davant la UE de les diferents illes de la Mediterrània -que la vicepresidenta del Govern de les Illes Balears va presentar formalment en una reunió davant els presidents de Còrsega i Sardenya el proppassat 16 de novembre en una cimera a Càller- és un instrument de futur per a les Illes Balears. Un mecanisme de col·laboració, flexible i permanent, que permetrà compartir informació sobre les millors pràctiques en cada territori, contribuir al debat de la insularitat mediterrània amb una única veu, alimentar el procés legislatiu europeu amb accions unificades davant les institucions europees i els diferents stakeholders, i defensar l’especial atenció que les illes  mediterrànies  tenen  reconegudes  en  dret primari -Tractat de Funcionament de la UE, Art. 174- però rarament desenvolupat.

L’Aliança d’Illes de la Mediterrània, llançada i liderada per les Illes Balears, és una plataforma que permet avançar en dos eixos fonamentals de l’Acció Exterior dels nostres territoris. D’una banda, avançam en una unitat d’acció amb altres illes mediterrànies que ens fa més forts davant els respectius estats de pertinença i altres xarxes de cooperació territorial -com ara la Conferència de Regions Marítimes Perifèriques, on podrem generar un subgrup insular mediterrani i tenir-hi més influència. D’altra banda, avançam en la innovació de la defensa dels interessos dels nostres ciutadans per mitjà de noves fórmules de concentració de posicions. És a dir, tot aprofitant al màxim la liquiditat de la sobirania al segle XXI, desenvolupam mecanismes per a concentrar posicions comunes amb els estats insulars amb els quals compartim conca i que tenen, evidentment, una veu al Consell de la Unió Europea diferent dels nostres estats.

En conclusió, cal tenir en consideració que un dels pilars bàsics del projecte europeu és la construcció d’un espai comú de mobilitat en el qual puguin circular lliurement mercaderies, serveis, treballadors i capital; però també les idees i la defensa democràtica dels nostres interessos per mitjà d’una governança multinivell, àgil i innovadora. Per això, és l’hora de la veu insular mediterrània, ja que la cooperació interinsular resulta clau no només per a defensar els interessos dels nostres territoris, sinó per a la consecució de la mateixa idea de l’Europa unida, cohesionada, sostenible i igualitària que dóna sentit a la Unió Europea.

comentaris
L’Aliança de les Illes de la Mediterrània