L’espectacle del PP d’aquests dies arran de la pugna entre Ayuso i Casado ha mostrat la pitjor cara de la política, amb milers de persones a Madrid manifestant-se davant Gènova contra el líder del PP o el que és el mateix, donant suport a les corruptel·les d’Ayuso. El PP ha passat de ser un partit “d’ordre”, considerat imprescindible per al manteniment del règim, a demostrar que tot i el relleu generacional, és incapaç de desfer-se de l’herència de la corrupció, mentre converteix un moment que hauria de ser dolç per als populars, amb el desgast del govern de Pedro Sánchez i els resultats de Castella i Lleó, en un caos sense precedents.

Tampoc no s’ha de menystenir en aquesta crisi el paper jugat pels grans mitjans de comunicació amb seu a Madrid, que han edulcorat fins a la sacietat allò que ha motivat l’escàndol, que no és altra cosa que la corrupció d’Ayuso tapada pel propi PP per utilitzar-la en els processos de negociació interna del partit. Sorprèn, a més a més, el silenci de la Fiscalia de l’Estat o la Fiscalia de Madrid davant un cas on la pròpia Ayuso ha admès que el seu germà es va lucrar amb contractes de l’Ajuntament de Madrid, i que a més ho va fer amb sucoses comissions a compte de l’estat d’emergència sanitària. I no és un cas aïllat, com han mostrat amb evidències mitjans com La Marea. Com recordava el periodista Julián Macías, el paper del poder judicial davant una actuació de la qual hi ha més que indicis de delicte representa un autèntic test sobre l’estat de salut democràtica d’Espanya. 

Però un dels pitjors efectes de l’espectacle del PP és que aquest no sols no beneficia a unes esquerres que encara no s’han posat gaire en la reflexió sobre els seus mals resultats a Castella i Lleó, sinó que segons els sondejos de vot enlaira VOX, que es posaria a sols 20 escons del PP. Això vol dir que en cas d’una majoria conservadora, el pes de l’extrema dreta encara seria més gran. Només per això, els partits progressistes i la societat civil democràtica ja haurien de fer un pensament, però sobretot, posar-se mans a l’obra per evitar un escenari així.

Perquè si els convocants de la concentració a Gènova són capaços no sols de consentir la corrupció, sinó de voler subvertir l'ordre del seu propi partit, quin respecte haurien de tenir per a un govern "social-comunista" elegit democràticament a les urnes? I és que el nou trumpisme espanyol de matriu madrilenya representa una vertadera amenaça per a qualsevol persona que es vulgui considerar demòcrata.