Nelson Mandela deia que la llibertat era una responsabilitat col·lectiva, i l’aixecament de l’estat d’alarma per part de Moncloa ho ha ratificat aquest cap de setmana. A diferents ciutats, inclosa Palma, grups de gent han sortit als carrers en nom de la “llibertat” botant-se les normes sanitàries en un sentit molt diferent: el que es va apropiar la presidenta de Madrid, premiat a les urnes el passat dimarts. La llibertat com a irresponsabilitat i egoïsme.

L’únic motiu que justifica el manteniment de mesures restrictives similars a les de l’estat d’alarma a les Illes Balears, més enllà de mantenir unes taxes de contagi vuit vegades més baixes que Madrid, és assegurar que enguany hi pugui haver temporada turística, i els principals països emissors no ens posin a la llista negra. Però si els inputs que s’han donat des de la política -amb la complicitat dels mitjans de comunicació que ho han afavorit- apunten a què el que vol tothom és “viure a la madrilenya”, estem ben arreglat.

En definitiva: patim més restriccions que la majoria de comunitats autònomes, i justament pel comportament de governs com el de la comunitat de Madrid, tanmateix, potser que ens boicotegin la temporada turística. La “llibertat” i les canyes d’uns versus les restriccions i la pobresa d’altres. En només un any hem passat dels aplaudiments als treballadors i treballadores de la sanitat a banalitzar la mortandat més alta d’ençà de la guerra civil. 

Creuem els dits perquè els episodis d’aquest cap de setmana no impliquin un creixement dels contagis significatius ni aquí ni en el conjunt de l’Estat, perquè malgrat els esforços del govern autonòmic per defensar davant les administracions del Regne Unit i Alemanya per subratllar que “Balears is different”, en termes epidemiològics som el mateix país que el de les meravelles de Díaz-Ayuso. Regne Unit ja va treure Espanya de la llista de països on permet viatjar sense quarentena, i ens jugam que aquesta mesura s’allargui si no es segueixen millorant les taxes de contagi en el conjunt.