Madrid: la dreta capitalitza el desgast del govern d'Espanya

Madrid: la dreta capitalitza el desgast del govern d'Espanya
imatge: TeleMadrid
imatge: TeleMadrid

La pandèmia va fer que el novedós govern del PSOE i Unidas Podemos tornàs vell en qüestió de mesos, quan encara feia les seves primeres passes. A més de la incertesa generada pel coronavirus, i unes mesures d’excepció que s’han allargat potser durant massa temps, la dreta política, econòmica i mediàtica de tot l’Estat amb seu a la capital va concentrar els seus esforços en fer del govern de la comunitat el principal front d’oposició al govern d’Espanya. Si a això hi sumam l’hegemonia històrica de la dreta i els seus valors durant més de dues dècades, i la divisió de les esquerres i el seu abandó del teixit social i popular -més afeblit que mai per les mateixes polítiques conservadores-  fins gairebé l’inici de la precampanya d’unes eleccions que no esperaven, el resultat no ens haurien de sorprendre.

De poc serveix que Más Madrid hagi empatat amb el PSOE, o Unidas Podemos hagi salvat els mobles després d’una campanya de linxament polític i mediàtic de Pablo Iglesias només comparable amb la patida pels líders independentistes catalans. Massa ha aguantat, fins avui mateix. I tanmateix, la dreta governarà, i ho farà legitimada per una victòria aplastant a les urnes. Ho podrà fer amb VOX o sense, perquè tanmateix el PP té més escons que tota l’esquerra junta, i no sembla probable que els d’Abascal acabin votant el mateix que les esquerres en temes estratègics com els pressuposts o altres lleis importants. 

VOX ha crescut poc, però el trumpisme personalitzat en la presidenta Díaz Ayuso, que no deixa de ser una forma de neofeixisme, ha pujat i molt. Amb apropiació inclosa de conceptes com el de llibertat, que demostren que encara que molts pensin que la gran triomfadora no dóna la talla en molts sentits, les dretes no es xupen el dit. Consignes com “comunisme o llibertat”, ben estudiades i amb totes les derivacions imaginables, han penetrat en l’ecosistema de valors d’un Madrid on les consignes de la caverna mediàtica, a més de pesar molt més que les dels pocs espais de resistència popular que hi queden, han estat assumides pel gruix del mitjans, esdevinguts eines de propaganda. La polarització són els pares.

Davant la por i la incertesa que pateixen milions de persones i la tebior de les esquerres, incapaces ni tan sols de regular els preus del lloguer, o de posar un impost a les grans fortunes, els votants s’han aferrat a un valor segur. Díaz Ayuso és el Securitas Direct dels qui no arriben a finals de mes per pagar la hipoteca o el lloguer, però s’han empassat que el principal problema que tenen són els okupes. Si les esquerres han d’oferir seguretats alternatives a les canyes i terrasses d’Ayuso, les imatges d’unitat d’aquests dies s’haurien de traduir en polítiques valentes, transformadores però concretes. No pot ser que Biden, des de les cendres del postrumpisme, passi per l’esquerra als “social-comunistes” de Moncloa. Com tampoc pot esser que ens recordem de Vallecas quan els de VOX van a fer-hi un mitin. Cal reconstruir polítiques alternatives, però sobretot cal reconstruir xarxes socials més enllà dels partits, que aturin la fragmentació social i de les solidaritats que implica el Madrid imperial. I els seus discursos d’odi, que també seguiran.

És difícil dir què passarà ara, però és molt probable que s’acceleri el cop d’estat encobert de les dretes (novament: polítiques, econòmiques i mediàtiques) contra el govern de Pedro Sánchez. També a la resta de comunitats, les dretes aprofitaran per qüestionar els governs d’esquerres i la seva legitimitat. Seran dos anys mals d’empassar, o poden ser dos anys ben aprofitats, prenent nota del que ha passat a Madrid, i no mirant cap a un altre costat. En dos anys s’ha vist que poden canviar moltes coses.

Comentaris
Madrid: la dreta capitalitza el desgast del govern d'Espanya