La defensa de la violència de l’Estat com a solució als problemes polítics i l’exaltació de la simbologia militar és un element definidor de qualsevol moviment feixista, i també ho és en el cas espanyol amb la ultradreta. En el cas de VOX, la paramilitarització de la política va acompanyada d’un discurs que situa les forces i cossos de seguretat com una de les principals víctimes de les polítiques de les esquerres.

En el terreny de la pràctica política, la ultradreta espanyola ens deixa nombrosos exemples d’aquesta paramilitarització, començant per les mascaretes popularitzades per Macarena Olona, que indubtablement remeten a l’exèrcit com a símbol patriòtic, més enllà de la bandera. 

Els vincles entre l’exèrcit i l’extrema dreta mai no s’han trencat, i l’ús de la retòrica franquista del soldat caigut com a símbol i heroi de la lluita «por Dios y por España» és present als discursos dels de VOX a tots els nivells, que s’han dedicat a fitxar militars retirats per omplir les seves llistes electorals. I no sol en el cas de Palma, on l’exgeneral acusat de tortures a Iraq Fulgencio Coll va ser el cap de llista a les eleccions municipals, sinó també a les generals, on han duït a dos militars també retirats a aconseguir escó. Quatre antics generals encapçalaven candidatura a circumscripcions provincials.

La paramilitarització simbòlica comença pel propi Abascal, qui presumeix de dur sempre una pistola «Smith and Wesson» damunt. El taxista malagueny identificat fa uns dies, que disparava a un camp de tir contra diferents membres del govern, també va exercir com a guardaespatlles dels dirigents de VOX. A la mobilització motoritzada de fa un mes convocada per VOX «por España», Jorge Campos encapçalava la comitiva amb un cotxe tipus jeep d’estètica militar.

El falangista Ortega Smith és un dels líders ultradretans que més treballa aquest vincle, que va fer que VOX fos la força més votada en algunes seccions censals on hi ha bases militars a les passades eleccions generals. També va ser polèmic el vídeo publicat fa uns mesos on se’l veia disparant una arma de guerra a una base militar de Múrcia, com si això ho pogués fer qualsevol ciutadà.

Els vincles de la ultradreta amb el fenomen paramilitar s’estenen també a la seguretat privada, i els de VOX s’han erigit, segons les seves paraules, en «l’únic partit que defensa la seguretat privada», entre altres coses per ser els únics que defensen que els professionals del sector puguin portar armes sempre i ser considerats agents de l’autoritat, com si fossin membres de la policia.

Tots aquests són només alguns exemples recents que ens haurien de preocupar, perquè ni és bona la identificació de l’exèrcit amb una força política, ni ho és l’ús que fa aquesta força política d’aquesta identificació (no qüestionada per cert pels comandaments de les forces armades). També ens hauria de preocupar i molt a tots els demòcrates la normalització del discurs de la seguretat per damunt la democràcia i els drets. Els mateixos que defensen portar armes, critiquen l’ingrés mínim vital per a les víctimes de la pandèmia, però sobretot no tenen cap mena d’escrúpols a aprofitar el malestar social per guanyar adeptes.

Un dels exemples d’aquesta normalització els tenim també en els grups com ‘Resiste España’, corredors paramilitars que, tot imitant els Somatents, brigades de seguretat ciutadana creades per lluitar contra els obrers revoltats ara fa just un segle, corren pels carrers de diferents ciutats espanyoles amb l’objectiu d’exaltar la pàtria i intimidar els enemics de la mateixa, aquells identificats diàriament per VOX. A Mallorca també compten amb un grup organitzat.