Es confirma que aquestes eleccions convocades pel caprici del PSOE i Pedro Sànchez ,atesa la seva incapacitat per arribar a acords a l’esquerra i obrir vies de diàleg amb Catalunya, sols han servit per incrementar el pes de l’extrema dreta, que esdevé tercera força política a tot l’Estat, i també a Balears. De fet, per l’únic que ha servit la campanya electoral és per normalitzar i netejar la imatge d’un partit, VOX, que és obertament contrari als drets humans i la democràcia, amb un discurs ultranacionalista i de confrontació social. Amb la seva tercera posició, VOX és el clar guanyador de les eleccions, ja que ha marcat el marc discursiu no sols de les dretes, sinó també del PSOE, que ha caigut en la seva pròpia trampa. A més a més, la superació del llindar de 50 diputats fa que els feixistes tenguin la possibilitat ara de recórrer davant el Tribunal Constitucional les lleis aprovades tant a les Corts generals com als parlaments autonòmics.

Les Illes han estat la comunitat on més ha baixat la participació de tot l’Estat, i aquesta vegada no hi havia l’excusa de la temporada turística: és temporada baixa, també en participació. Aquesta baixada generalitzada, tot i situar-se a nivells similars als de comicis anteriors al 28A, s’explica pel desencís de la ciutadania davant la convocatòria electoral d’aquest 10N, que a la primavera aspirava clarament a deixar enrere els anys de corrupció del PP i el govern de Mariano Rajoy que havia estat tombat amb la moció de censura. L’increment substancial de l’abstenció ha perjudicat especialment les esquerres, tot i l’enfonsament de Ciutadans que ha compensat una mica la balança.

En el cas de les Illes Balears, el bloc progressista perd un escó del PSOE, i el PP recupera la segona posició (havien quedat quarts el 28A), a més del senador menorquí. Podem aguanta, en tercera posició, i Joan Mesquida queda fora del Congrés amb la debacle de Cs. VOX, que a la resta de l’Estat ha aconseguit ser tercera força (segon a Andalusia!) i també ho va ser a les darreres municipals a Palma, aquí queda en quart lloc. Els resultats obliguen a fer autocrítica entre les forces polítiques d’esquerres que governen a nivell autonòmic i insular, començant pel PSIB, que aquesta vegada no s’ha vist beneficiat per l’onada de vot socialista del 28A que va aprofitar el maig per negociar els pactes en detriment dels socis. 

Els resultats del sobiranisme illenc de MÉS-Esquerra han estat dels més minsos de la història (la darrera vegada que es va presentar en solitari a unes generals, el 2000, el PSM-Entesa va obtenir més de 23.000 vots front als 18.000 d’ara) tot i la coalició amb ERC i l’absència del PI, que no es presentava. La necessitat d’ «una veu pròpia» de les Illes Balears no és percebuda, a les eleccions generals, com una necessitat social, la qual cosa obliga els ecosobiranistes a replantejar la seva estratègia en el futur. La polarització amb la qüestió catalana no els ha afavorit, i els votants autonòmics i municipals del sobiranisme tornen a votar a les generals en clau espanyola. Fins i tot a Catalunya, on ERC ha estat la força guanyadora, els republicans han optat per la moderació i el destensionament des de l’independentisme, que ara comptarà també amb la presència de la CUP al Congrés. 

La qüestió és: i què fer ara que, com es plantejava a la Sicília d’ Il Gattopardo, tot ha canviat perquè no hagi canviat res. El primer a retre comptes pel resultat hauria de ser el PSOE, que ha baixat els seus resultats. No li ha anat bé mirar a la dreta, i ara a més el PP ho té més difícil per abstenir-se en segona volta en favor de Pedro Sánchez, perquè VOX amenaça seriosament la seva hegemonia. Davant aquests resultats, o Sánchez rectifica, mira a la seva esquerra i arriba a acords també amb les forces sobiranistes que passin per encarar amb diàleg la tensió territorial, o dimiteix.

A nivell social, preocupen els resultats de VOX pel que impliquen a nivell de penetració del seu discurs ultranacionalista, racista, masclista i homòfob. Els partits que han comprat directament el seu discurs, i els mitjans que han alimentat la bèstia, presentant-los com un partit «normal», també haurien de fer un pensament. Però sobretot, cal que tothom prengui nota que la prioritat a partir d’ara és preservar el que resta de democràcia i cohesió social, i aparcar la política feta a cop d’enquesta.