LILA THOMÀS I ANDREU
Dissabte 28 de gener del 2023 serà una data que les persones que érem al Conservatori de Música de Palma, recordarem amb emoció.
Visquérem un acte cívic emotiu, ben organitzat i ben executat. L’entrega de les restes de sis persones assassinades pels feixistes perquè eren comunistes, perquè volien una societat on les persones visquessin amb drets i llibertats, amb dignitat.
Ho haureu vist als mitjans de comunicació, a les xarxes socials: n’ Aurora Picornell Femenias, en Gabriel Picornell el seu pare, n’ Antònia Pasqual, na Maria Pasqual, na Catalina Flaquer i na Belarmina Gonzàlez, són els noms de les restes humanes trobades a les fosses de Son Coletes i Porreres-el pare de n’Aurora, aquests mesos passats, gràcies a la bona feina dels especialistes en l’anàlisi dels ossos trobats.
L’acte comptà amb una trentena de xeremiers que entonaren l’himne republicà de Riego a l’entrada i sortida de les caixes on estaven dipositades les restes. Després gràcies a la banda de música de Palma, sonaren el Bella Ciao, himne antifeixista, la Internacional, i finalment la Balanguera.
No us puc reproduir tota la crònica d’allò que visquérem. Hi hagué parlaments de familiars, el nebot de n’Aurora i fill de la seva germana Llibertat, el fill de na Natàlia filla, nét i renét de na Maria Flaquer Pasqual. De la Presidenta de l’associació Memòria de Mallorca i la periodista Margalida Capellà Fornés. També de les representants institucionals, els batles de Manacor i de Palma, la Vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz i la ministra d’Igualtat Irene Montero. Va tancar l’acte la Presidenta Francina Armengol.
No només hi hagué parlaments, també una ofrena de flors per part d’una representació simbòlica de la societat civil, perquè era un acte cívic de reconeixement, d’homenatge, de memòria i reparació.
Ho explica na Margalida Capellà Roig, professora de la UIB i ex-diputada, en un llarg fil del twitter,recorda que fa molts anys, allà en els llunyans anys vuitanta del segle passat començaren els actes d’homenatge i memòria als cementiris, a Son Coletes de Manacor, a Porreres, a altres pobles de Mallorca. Hi solíem anar amb historiadors, o escriptors, al voltant del 14 d’abril. Crec que va coincidir amb el 75 aniversari de la Segona república, el 2006, que es va modificar i es va sortir dels cementiris, a commemorar la República amb una festa, amb actes cívics, lúdics, que no fos un dol.
Ho diu na Margalida Capellà Roig:..crec que aquest moment va ser decisiu: es va conèixer i reconèixer els valors republicans i la memòria d’aquells que els van defensar: ells eren la memòria democràtica d’aquest país. Representants polítics i autoritats començaren a anar a aquelles celebracions.
I encara faig meves les seves paraules: Hi haurà gent que trobarà excessiu aquest tipus de cerimònia, probablement «polititzada» amb els himnes d’esquerra com l’himne de Riego, o la Internacional o el Bella Ciao. Només podia ser així, és com ho farien els col·lectius que sempre han fet aquests homenatges.
Acaba el fil dient: Penso en les cerimònies religioses de beatificació dels anomenats “màrtirs”, o les de les víctimes del terrorisme, totes tenen la seva simbologia. L’acte d’avui ha estat un funeral d’estat, les víctimes de la guerra civil són víctimes de la Democràcia i com a tals se les tracta.
És així, visquérem un funeral laic, cívic, simbòlic, que era necessari no només per als familiars hereus d’aquelles persones assassinades, també per a les persones que durant anys han treballat per recuperar la memòria històrica, la memòria democràtica, des de tots els àmbits, des de la investigació històrica, social, o la militància democràtica, ciutadana, d’esquerres.
Enhorabona als organitzadors de l’acte, als músics que ens acompanyaren i a totes les persones que hi participàrem. Gràcies per la bona feina del Govern d’esquerres, des del 2015 treballant amb la societat civil, invertint doblers públics per fer possible la trobada de les víctimes, al Parlament de les Illes amb l’aprovació per unanimitat de la llei de fosses autonòmica, gràcies als representants municipals que han col·laborat estretament, i sobretot, gràcies a tantes i tantes persones que durant anys han treballat per fer possible un acte com el de dissabte proppassat.
