Es Murterar, un vertader càncer per a l'illa

El govern d'esquerres posa cura a 38 anys de contaminació apostant per les energies renovables.

Es Murterar, un vertader càncer per a l'illa
foto bona es murterar
foto: Margalida Munar

Quan un agent maligne està força temps amb contacte amb un ésser ple de vida, aquest últim, com és lògic; acaba emmalaltint. Una evidència com aquesta, que ningú seria capaç de posar en dubte, és extrapolable a una superfície de 3.640 km² de terreny pur que, durant 38 anys, s'ha vist enverinada pel generador més nociu de l'Estat. Aquest productor, que és conegut popularment pel nom d'Es Murterar i resulta ser el més contaminant d'Espanya, per paradoxa està instal·lat a la Comunitat Autònoma més petita que té: la nostra. D'aquesta manera, un territori limitat com són les Illes Balears pateixen uns danys i perjudicis molt més accentuats. En concret Mallorca, un espectacular paisatge natural; ha estat qui ha sofrit de forma més directe les seqüeles d'un monstre que s'hi va establir cap a 1981.

   Endesa, la vertadera mà negra de l'Estat i l'empresa més contaminant del país, va col·locar al municipi d'Alcúdia fa gairebé quaranta anys la central tèrmica Es Murterar, pensant que s'hi podria quedar. Amb el que no comptava aquesta indústria d'energia elèctrica és que un partit polític de poble com és Més per sa Pobla els plantaria cara i exigiria, el 2016, el tancament de la central més malèvola que gestiona. El que tampoc s'esperava aquesta gran empresa amb tractes de favor amb el Govern central és que, tot i el bloqueig consensuat de Rajoy a desmantellar-la, la coalició d'esquerra autonòmica insistiria fins a aconseguir-ho. Un fet que revela que Més per Mallorca, pioner a incloure una acció mediambiental d'aquesta magnitud, s'ha pres molt seriosament i com cal les directrius marcades des d'Europa.

  A diferència del Partit Popular de sa Pobla, a qui la normativa europea sembla no preocupar gaire i considera que "el tancament d'Es Murterar en el llindar de temps proposat és inviable", l'objectiu d'apostar per la sostenibilitat i les energies renovables és gairebé ja una realitat. En efecte, tot i que el fi últim es perllonga a 2025 i des del PP creguin que "serà impossible cobrir les nostres necessitats energètiques, sobretot durant l'estiu, si prescindim de la central tèrmica", en plena era de la tecnologia i la modernitat, les energies renovables donen a bast. Així, tot i la moció que va presentar el partit de dretes envers el tancament d'Es Murterar al Ple de l'Ajuntament del 26 de novembre de 2018, cap altre partit es va oposar a la proposta i la transició energètica ja està encaminada. Sortosament, encara que alguns siguin més partidaris del model americà, aquesta vegada la victòria ha estat pel planeta i l'any que ve funcionarà ja només un 50% de la central.

     El fet que l'Observatori de la Sostenibilitat hagi situat Es Murterar com una de les 10 majors instal·lacions emissores de gasos d'efecte hivernacle de l'Estat, i que les Balears se situïn en la cua en producció de renovables amb només un 3%, ha indignat a una majoria d'esquerres que s'ha proposat escalar posicions. Passar de ser la dotzena Comunitat Autònoma que més contamina, amb emissions el 2016 de 3,8 milions de tones de gasos d'efecte hivernacle, a situar-se en un dels primers llocs; no és fàcil. No obstant això, amb un progrés tecnològic que avança a contrarellotge i així com diu el dirigent de Més per sa Pobla, "pot parèixer un repte molt gran i que hagi vengut de sobte, però el desafiament d'afrontar la transició energètica fa anys que és damunt la taula". I és que, respecte del 2014, la pol·lució que genera Es Murterar s'ha incrementat un 15%, sent l'única de les grans indústries de les Illes on, segons l'Observatori, han augmentat les emissions. Això, i el fet que a Son Reus disminuïssin un 10%, a Eivissa un 5% i a Maó un 4; va accelerar-ne el procés: "L'any 2016 ja hi havia una ordre de reduir les emissions a l'atmosfera altament contaminants, però no es va fer perquè la inversió era cara. El Ministeri hauria pogut assumir aquesta despesa, però trobava que no hi havia necessitat". Aquesta declaració d'Antoni Simó, que revela els interessos del govern amb les empreses energètiques tradicionals, deixa palès que a l'Estat no li interessa passar a destinar les subvencions en combustibles fòssils a les renovables. De fet, tal com indica la Xarxa Europea per a l'acció climàtica i l'Institut pel Desenvolupament Exterior, s'estimen en 1.000 milions d'euros anuals el que s'emporten les indústries combustibles de carbó del fons del govern. Així, el que és complicat és que aquestes no hi posin oposició a revertir el model obsolet, tal com no en posen des del Partit Popular: "El comitè d'empresa va dir en el plenari que amb les renovables seria impossible abastir les demandes d'energia de tota l'illa i no podem estar pendents del temps que faci".

      Per contra d'això, no només des de la política d'esquerres confien en la possibilitat de capgirar el model d'energia. Hi ha esperança, també, entre una gran massa de la població que sí que vol apostar per les renovables. En efecte, que la generació de carbó suposi l'emissió més gran de gasos contaminants al medi ambient de l'Estat, amb un 31%, ha remogut fins i tot les consciències dels treballadors. Tot i la seva preocupació per poder veure's fora feina, consideren que "les energies renovables són el futur". És per això que la proposta de formació que Més per sa Pobla va fer per a tots aquests assalariats no els desagrada. "La instrucció en la manipulació d'instal·lacions d'energia renovable és necessària perquè els professionals puguem afrontar la transició" declara un professional del sector. Una opinió que contrasta amb la del Partit Popular, per qui "ara mateix no estam preparats per assumir aquest ensenyament". "Volem apostar per les energies renovables i, quan sigui hora, farà falta aquesta formació. Ara, però, encara no tenim els mecanismes suficients", expliquen des del partit.

   Així i tot, l'angúnia dels obrers per la possibilitat de ser acomiadats hi és. La seva indignació, però, és amb la companyia. "Fa tretze anys que treball per Endesa i cinc a Es Murterar, i estic preocupat perquè l'empresa no ens informa del que pensa fer amb nosaltres" confessa Biel Coll, un antic assalariat. En efecte, l'opció que va proposar el partit d'esquerres de ser redistribuïts a altres centrals o altres espais d'Endesa no els acaba de tranquil·litzar: "L'únic que ens diuen és que ens conservaran els llocs de feina, però ara mateix no n'hi ha." De la mateixa manera que el PP, tampoc veuen viable la seva destitució a altres centrals de l'illa: "A Mallorca, les úniques possibilitats que hi ha són a Palma, a la central de cicles combinats de Ca's Tresorer o a Son Reus, però allà totes les places estan ocupades i ens hauran d'enviar a la Península." De fet, el partit que en va presentar la moció exposava que una de les causes del seu vot en contra era "l'acomiadament massiu de treballadors". Marga Serra, la seva portaveu, ha argumentat que "un partit polític no pot influir en les decisions que pren una empresa, així com no pot exigir la contractació de treballadors si ja té els llocs de feina coberts".

     No obstant això, la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears veu d'extrema necessitat la clausura de la productora d'Alcúdia, ja que "no compleix amb la normativa europea d'emissions" i "no pot continuar funcionant". Contràriament al punt de vista dels de dretes i afí al plantejament de Més, el director general testifica que "és totalment assumible el tancament d'Es Murterar, ja que a Mallorca comptam amb centrals com Ca's Tresorer, que funciona amb gas natural, i Son Reus que estan pràcticament aturades". A més, Ferran Rosa corrobora la sentència de Simó que "hem anat a màxims innecessaris" quan "les necessitats de les Illes Balears queden assumides per tota la instal·lació elèctrica que tenim". "Hem fet anàlisis sobre la situació de generació d'energia a Mallorca ara mateix i ens hem adonat que tenim més capacitat de produir-ne de la necessària", explica el dirigent. Fins i tot, Rosa Gaspar assegura que seria factible mantenir el subministrament durant l'estiu: "No només ho diu el GOIB, l'operador del sistema, que és Red Eléctrica de España, va analitzar què suposaria el tancament dels quatre grups d'Es Murterar i confirma que el sistema elèctric es mantendria intacte en qualsevol estació de l'any".

    A part del tancament de la indústria energètica, però, Més per sa Pobla va sol·licitar que "Endesa indemnitzi a sa Pobla per tots els anys de contaminació". Això que el Partit Popular veu difícil, és amb l'únic amb què s'avenen mínimament des de la Direcció General d'Energia i els de dretes. Per part del Ministeri, "potser la solució no passa necessàriament per remunerar sa Pobla" sinó per "exigir, dins del termini de desmantellament de la central tèrmica, que Endesa retorni l'entorn al seu estat original". Aquesta solució, que el director de Canvi Climàtic assegura que des del GOIB exigiran; no impedeix que "la retribució no es pugui posar damunt la taula". Amb tot, "s'haurien de veure quins han estat els impactes que hi ha hagut damunt el territori i la gent del voltant". Ferran Rosa revela: "En cas que Endesa hagi actuat segons el que se li ha autoritzat, la indemnització és poc factible. Si hagués sobrepassat els límits que se li han establit, potser sí que se li podria demanar". La postura del Partit Popular també és que "la indemnització és inviable", ja que "hauria de retribuir, també, al municipi d'Alcúdia i a tots els del voltant". "No se li pot exigir això a una empresa que no només afecta sa Pobla", manifesta la portaveu del grup.

     A banda d'això, com diuen des d'Energia, el que sí que s'haurien d'estudiar són les repercussions que ha tingut la central sobre el terreny. Hi ha percepcions contraposades sobre la contaminació que genera Es Murterar i alguns creuen que no s'ha produït, com és el cas d'un pagès veí. Toni Gost, qui treballa en el sector ramader i cultiva pastura pel seu bestiar, assegura no haver "notat cap canvi" ni en la qualitat de l'aigua, ni de l'aire ni de la terra de la seva propietat: "Fa 25 anys que tenc la finca, aferrada a Es Murterar, i durant tots aquest temps l'aliment pels animals s'ha conreat igual i el ramat se'l menja perfectament." Així, Toni creu que "no hi ha necessitat que la indústria indemnitzi sa Pobla" perquè "les coses s'han fet correctament". Considera que a ell no li han fet "cap mal" i "no hi ha perquè de compensar-lo".

       Contràriament a un pensament parescut al del Partit Popular, d'on sí que s'han notat els efectes de la pol·lució que emet Es Murterar és des del parc verd de s'Albufera de Mallorca. Una zona humida formada fa 100.000 anys i que se situa just enfront de la central. El parc, que té l'extensió més àmplia de terreny natural de les Illes, ha estat qui ha patit més les conseqüències dels 38 anys d'emissions d'aquesta central tèrmica. En efecte, tot i que no ha provocat l'extinció d'espècies, les canonades que utilitza Es Murterar per a refrigerar les seves turbines ha afectat la fauna silvestre d'una zona del parc. Aquests tubs, que porten aigua des de la mar a la central creuant s'Albufera, tenen pèrdues que han ajudat a salinitzar les aigües d'un dels espais.

   Aquest fet, que a escala reduïda no sembla ser de gran rellevància, quan es perllonga durant quasi quatre dècades fa que un ecosistema amb unes característiques concretes es transformi. Així, hi ha espècies que s'han vist forçades a desplaçar-se a un altre espai dins el mateix parc perquè en el seu hàbitat primitiu alterat no es poden desenvolupar. A més, una altra problemàtica que genera Es Murterar és el trànsit de camions que provenen del port d'Alcúdia carregats de carbó. Ocasionalment, des d'aquests tràilers cau carregament que entra a les síquies laterals del parc. Per això i per l'impacte paisatgístic dels dipòsits de carbó i de les muntanyes de cendres es fa extremadament necessari el seu tancament.

       No obstant això, el que no se li pot retreure a Endesa és que no hagi posat de la seva part per contrarestar els desperfectes que genera. I és que, el mal provocat al planeta no deixa la consciència tranquil·la a ningú. Endesa, per l'efecte de salinització de la zona humida, ha construït una llacuna d'aigües profundes que han recuperat un antic hàbitat que hi havia a la part més alta. Aquest nou espai, que ara és propietat de l'empresa i havia estat dessecat en el segle XIX, permetrà que determinades espècies d'ocells bussejadors puguin trobar un ecosistema idoni per a desenvolupar-se. A banda d'aquest safareig, recentment la generadora elèctrica ha construït una nova torre d'observació.

       Però tot i aquests esforços de l'empresa, un model d'energia basat en la combustió fòssil és insostenible. Així com diu l'expert en energia del GOIB, "el futur passa necessàriament per una sortida de les fòssils i per la inversió en renovables". D'aquesta manera, Ferran està convençut que, encara que suposi un cost de 3,5 milions d'euros el canvi de sistema, "l'Estat haurà de canalitzar les inversions d'una banda a l'altra".

  Amb tot, una vegada encaminada la transició, ja només queda pensar quin pla volem per a les Balears. En efecte, amb una altra cosa amb què coincideixen des del Govern i des del partit de Toni Simó és amb un model descentralitzat d'energia. El cap de Més, qui confia en un "projecte que a Brasil ja s'ha fet però que la legislació vigent encara no permet a Espanya i que consisteix en la microgeneració energètica a partir de microestacions", rep el suport del Ministeri. L'objectiu de Medi Ambient és facilitar la generació elèctrica en els mateixos habitatges personals o en els petits comerços a partir de subvencions: "La demanda d'instal·lacions d'autoconsum ha crescut de manera exponencial. L'any passat foren 270 les persones que van fer la petició i enguany han estat 1.300". Des del GOIB, a més, aposten per maximitzar la producció de renovables a entorns urbans com puguin ser "les cobertes dels pàrquings" o "els polígons industrials": "El que feim amb la nova Llei de Canvi Climàtic és obligar a tota nova gran superfície urbana de més de mil metres quadrats a generar energia fotovoltaica".

     En conclusió, amb l'únic que caldrà anar amb compte ara és, com diuen Simó i Rosa, que "la part que s'hagi de fer damunt sòl es faci sobre terrenys degradats o menys aptes per l'ús agrícola". No obstant això, la voluntat de fer-ho bé hi és i l'esperança de millora també: "Estic convençut que abans del 2025 les Balears deixarem d'estar a la cua en producció de renovables", conclou l'expert en energia.

Comentaris
Es Murterar, un vertader càncer per a l'illa