Un 8 de Març amb el feminisme en el punt de mira del feixisme

Un 8 de Març amb el feminisme en el punt de mira del feixisme
58
Imatge: La Sexta

Un 8M amb el feminisme en el punt de mira del feixisme

El bus d’HazteOir, organització patrocinada per PP, C’s i VOX, ha aixecat polèmica, que és el que cercava. Equipara les feministes amb el «nazisme», amb al·lusió directa visual a Hitler, banalitzant així el moviment polític i ideològic més destructiu de tot el segle XX i posant les dones i col·lectius feministes en el punt de mira.

Ni era ni serà la darrera vegada. En el darrer any, i molt especialment després de l’èxit de la vaga mundial feminista, les hem sentit de tot color, contra les feministes: que si ideologia de gènere «radical»; que si el feminisme és el mateix que el masclisme, però al revès; que si la violència «domèstica» no és violència masclista, etc., etc. Perquè, tot i que els seus discursos d’odi també s’adrecen a gais i lesbianes, a tot el que soni a català, a rojos, verds i separatistes..., perquè tanta virulència contra el feminisme i les feministes?

Més enllà de disquisicions electoralistes (el vot de VOX en aquesta etapa feliç s’adreça especialment al model de «macho ibérico» masclista, caçador, torero i intolerant), els neofeixismes perfectament representats en els discursos de PP, C’s i VOX, que només difereixen en els accents, compleixen la seva funció social i històrica. I és que aquests partits no s’han tornat bojos d’un dia per l’altre: tenen finançament, tenen cobertura mediàtica (ells i els seus discursos, encara que qüestionin els drets humans cada dia als platós de televisió i se’ls deixi fer), i tenen intencionalitat política.

De la mateixa manera que els feixismes sorgiren en els anys 20 amb la funció principal d’evitar revolucions socials a Europa, els neofeixismes d’avui són la reacció d’un capitalisme patriarcal, colonial i extractiu en decadència. I la principal amenaça d’aquest capitalisme patriarcal en decadència i el seu projecte social són les dones i és el feminisme. No esperaven tal acumulació de forces, després d’haver treballat intensament per la fragmentació de la societat i dels moviments socials. No esperaven vagues exitoses (i mundials!), després d’haver minat la representació i la negociació col·lectiva de la gent treballadora arreu, desprestigiant els sindicats. No esperaven l’articulació possible d’un moviment que connecta lluites que venen d’experiències de vida i opressió que han durat segles, i que transcendeixen la seqüència històrica de sistemes polítics i econòmics diferents.

De la mateixa manera que en aquest precís moment el capitalisme patriarcal, colonial i extractiu s’ha convertit en una amenaça per a la vida en sentit ample, el feminisme ha esdevengut la principal amenaça d’aquest sistema. Davant la desfeta gairebé mundial de les esquerres i les alternatives al capitalisme, la proposta feminista -que no és nova, però agafa força- de contemplar el valor dels treballs reproductius i de cura són un atac a la línia de flotació de la racionalitat capitalista: és la racionalitat de la defensa de la vida digna i plena. Un nou sentit comú que a diferència dels discursos neofeixistes de laboratori, ve des de baix, des de multitud de geografies i diversitat de procedències i condicions socials de les dones.

Si a això hi afegim la capacitat mobilitzadora, formadora i transformadora dels feminismes (en plural, perquè aquest és un altre dels seus valors) i una sororitat capaç de connectar opressions i que renova el sentit de vells conceptes com la solidaritat o la fraternitat... Com voleu que alguns no es posin nirviosos? Per això als homes i als moviments emancipadors allò que ens toca ara és reposicionar-nos (perquè hem ocupat llocs de poder que no ens mereixíem i hem passat de llarg dels treballs de la llar i la responsabilitat compartida de les cures), acompanyar aquesta lluita i sobretot, escoltar i aprendre.

Per acabar, fixau-vos-hi que en el futur immediat veurem com ja hem vist no fa gaire feministes encausades i jutjades per defensar el dret a l’avortament, per exercir la llibertat d’expressió i per defensar el que és de totes. No veureu, en canvi, cap jutge ni fiscal ni cap organització religiosa que mogui un sol dit per denunciar que això que promou el bus d’HazteOir sigui (que ho és) odi en estat pur. Tot en ordre, doncs.

Comentaris
Un 8 de Març amb el feminisme en el punt de mira del feixisme