La persecució del símbols: un tema que a les Balears no és nou

La persecució del símbols: un tema que a les Balears no és nou
foto: M.González (Ultima Hora)
foto: M.González (Ultima Hora)

La decisió de la Junta Electoral Central d’imposar la retirada dels llaços grocs i altres símbols com els rostres i al·lusions als presos i preses polítiques dels edificis i espais públics és una decisió que, més enllà de les seves intencionalitats polítiques -no oblidem que darrere les denúncies hi ha el PP i Cs-, hauria de preocupar a qualsevol persona demòcrata, a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol, i que s’emmarca en el llarg llistat de retrocessos en els drets i llibertats d’aquests temps de regressió democràtica.

 

La solidaritat amb les persones preses o exiliades no és una qüestió partidista, sinó social, per molt que ara mateix hagi esdevengut la qüestió gairebé central en el debat polític arreu de l’Estat, alimentat per la majoria dels mitjans de comunicació. La jugada de Torra de canviar el llaç groc per un blanc amb una franja vermella ens entretén, però mentre alguns juguen al moix i el ratolí amb els llaços, VOX va fent la seva feina amb propostes com la llibertat de disposar d’armes a qualsevol llar, entre altres perles. 

 

No són poques les veus dins el propi sobiranisme, especialment des de l’esquerra, que plantegen que el procés no necessita més màrtirs, i que la ciutadania mereix respostes polítiques a la paràlisi institucional. Que la JEC hagi acusat davant Fiscalia per desobediència, més enllà d’on arribi aquesta qüestió a nivell judicial -atès que s’hi demana la inhabilitació del President de la Generalitat-, només fa que alimentar aquesta espiral de repressió per part de l’Estat, i descentra el debat polític.

 

A les Illes Balears, el debat sobre la persecució dels símbols no ens resulta nova. Recordem que el mateix José Ramón Bauzá qui ara es passeja pels mitins de Ciudadanos presumint de «liberal» és el mateix que va imposar ara fa sis anys (2013) una Llei de Símbols que no tenia altra intenció que retirar uns altres llaços, en aquest cas els que defensaven el català a l’educació. Es pot ser «liberal» i a la vegada atacar la llibertat d’expressió del poble a través dels símbols?

 

Finalment, les proclames, especialment per part dels partits de la dreta, en defensa de la «neutralitat» dels edificis i espais públics, contrasta amb les seves històriques i presents resistències a la retirada de símbols franquistes i feixistes. Per exemple en aplicació de la teba Llei de Memòria Històrica estatal. Unes resistències emparades per determinades decisions al món judicial, pel qual a vegades sembla que no hi hagi passat cap mena de transició democràtica. Com a botó de mostra, Sa Feixina.

 

 

comentaris
La persecució del símbols: un tema que a les Balears no és nou