En castellà es sol dir allò de «dime de qué presumes, y te diré de qué careces». Per això, la campanya internacional «España global» encetada aquests dies pel govern d’Espanya i el seu ministre estrella, Josep Borrell, i l’exdiputada d’UPyD promocionada a secretària d’Estat, Irene Lozano, contrasten obertament amb l’inici d’un judici polític i sense garanties de l’1 d’Octubre. Un judici a activistes socials (els Jordis) i càrrecs electes i membres d’un govern legítim, que en alguns casos duen més d’un any a la presó de forma preventiva.
No deixa de tenir gràcia que aquest judici i aquesta campanya coincideixen amb l’ «operació Veneçuela» i un desplegament de la diplomàcia espanyola i les dots d’estadista de Pedro Sánchez, ben a mida dels interessos d’empreses com Repsol o el Banc de Santander, qui per cert també ha colat la seva presidenta, Ana Botín, en el vídeo promocional de la campanya. Els arguments pro-democràcia i pro-urnes que serveixen per posar ultimàtums a Maduro no serveixen per al Regne d’Espanya en relació a Catalunya. Canta massa: perquè Guairó, president del parlament veneçolà paral·lel, es pot autoproclamar president del govern, i en canvi la presidenta del Parlament de Catalunya és a la presó?
Som una democràcia consolidada? Me tem que per molt que Sánchez, Borrell i tot el seu sèquit s’hi esforcin, no és així. A una democràcia consolidada no s’empresonen càrrecs polítics per fer política. A una democràcia consolidada no s’empresonen activistes ni es persegueix l’humor ni l’art per expressar el que vulguin. A una democràcia consolidada no es deixen morir milers de persones en el seu intent desesperat d’accedir a les costes espanyoles fugint de la guerra i la pobresa. A una democràcia consolidada el nivell de pudor de les clavegueres de l’Estat destapades amb les operacions del comissari Villarejo haurien fet dimitir bona part de la cúpula política i judicial del país. A una democràcia consolidada no hi hauria monuments d’exaltació de la dictadura franquista.
A una democràcia consolidada, no ens hauríem de gastar ni un euro públic en defensar que som una democràcia.
