Des del 26 de novembre, desenes de milers d'agricultors, estudiants i dones continuen les protestes exigint que el govern derogui les tres lleis que els posen a la mercè d'empreses privades i destrueixen els seus mitjans de vida.

Des que el govern del primer ministre Narendra Modi va impulsar tres lleis agrícoles utilitzant la majoria en el parlament del partit del govern (de tall feixista), el BJP, els sindicats d'agricultors, principalment dels estats del nord: Panjab i Haryana, s'han mobilitzat i estan determinats a seguir fins que el govern derogui les tres lleis que aprovà, sense prèvia consulta, el setembre de l'any passat aprofitant la crisi sanitària provocada per la COVID19.

El govern del senyor Modi va pensar que aquestes protestes no durarien molt, ja que l'hivern era a prop, però s'errà i els agricultors segueixen drets, i ferms, determinats a passar l'estiu amb temperatures que poden aconseguir els 48 graus i el monsó amb tota la insalubritat i malalties que porta fins que el govern no derogui les lleis.

Aquestes tres lleis agrícoles han estat projectades pel govern com a reformes importants per a la modernització del sector agrícola que eliminaran als intermediaris i permetran als agricultors vendre els seus productes en qualsevol part del país.

Els agricultors, d'altra banda, diuen que les noves lleis aplanen el camí per a eliminar el matalàs de seguretat del preu mínim de sosteniment i acabar amb el sistema Mandi deixant-los a la mercè de les grans corporacions. El sistema Mandi és un sistema de mercat de productes agrícoles a l'Índia. Els Mandis són grans mercats on els agricultors venen els seus productes, generalment mitjançant subhasta, directament als compradors, els preus els regula el APMC (Comitè de Mercat de Productes Agrícoles) que fixa un preu mínim de suport i depenen dels diferents estats indis. Aquest sistema permet a petits agricultors vendre els seus productes a consumidors directament sense passar per intermediaris, mentre que als grans productors els permet vendre ràpidament els seus productes a proveïdors.

Els agricultors consideren que les noves lleis del govern protegeixen les grans empreses, ja que existeixen limitacions per a apel·lar davant els tribunals indis en assumptes de controversia. A més, quan hi ha disputes, quina és la capacitat dels agricultors per a lluitar legalment pels seus drets contra les grans corporacions?

També sospiten que les grans empreses no sols vulguin fer que l'agricultura no sigui rendible derrocant els preus de la producció agrícola, sinó que amb el temps fins i tot s'apoderin de les seves granges a preus d'un sol ús. Això enviaria a milers de milions d'agricultors al a misèria o a treballar com a mà d'obra barata a les fàbriques.

Les tres lleis:

Llei per a saltar-se el APMC Comitè de Mercat de Productes Agrícoles 

Aquesta llei permet, per primera vegada, el comerç de productes agrícoles anés dels Mandis regulats per APMC. Es poden instal·lar Mandis privats en tot el país, on qualsevol pot comprar productes dels agricultors. Les llicències que els compradors han de posseir en la APMC ja no són necessàries. Aquests Mandis també estan exempts de pagar impostos o taxes.

El govern argumenta que això està dissenyat per a brindar als agricultors més opcions sobre a qui vendre els seus productes. 

Els agricultors argumenten que en lloc de brindar-los més opcions i, per tant, un millor preu, els deixarà a la mercè d'uns pocs actors privats que s'organitzaran com a càrtels i fixaran així el preu.

Això, argumenten, succeirà perquè el Mandi de APMC continuarà atraient impostos i regulacions, la qual cosa desincentivarà als comerciants de comprar en el Mandi i aplanarà el camí per al desmantellament de l'estructura de APMC.

El temor és que els agricultors amb poc poder de negociació hagin de vendre fora del Mandi en una àrea comercial no regulada, on els compradors relativament més poderosos poden dictar el preu que convertirà als agricultors de 'creadors de preus', en teoria, a 'prenedors de preus',en realitat.

Llei d'agricultura per contracte

Això estableix un marc legislatiu nacional per a permetre l'agricultura per contracte, on es pot arribar a un acord entre l'agricultor i el comprador abans de la sembra en virtut del qual es contracta l'agricultor per a vendre el seu producte al comprador a un preu predeterminat. El govern ha argumentat que això ajudarà a eliminar una certa incertesa sobre els ingressos en brindar la garantia d'un comprador a un preu predeterminat abans de la sembra.

L'oposició a això es deriva de les experiències passades de l'agricultura per contracte a l'Índia, que no sempre ha estat beneficiosa per als agricultors. Segons un document, l'agricultura per contracte en parts de Maharashtra va fer que les llars participants fossin vulnerables a l'endeutament i la pèrdua d'autonomia sobre la terra i les decisions sobre els mitjans de vida. Només va conduir al reforç dels patrons de desigualtat existents, ja que l'empresa contractant tenia relativament més poder que l'agricultor.

L'economista agrícola Sukhpal Singh ha dit que l'agricultura per contracte a l'Índia implica moltes males pràctiques contra els agricultors, inclosos acords contractuals unilaterals (a favor de l'agència contractant), pagaments retardats, rebutjos indeguts basats en la qualitat i paranys rotunds, a més de l'aplicació deficient de les disposicions d'agricultura per contracte per part del govern de l'estat.

Llavors, és la història de les probabilitats en contra dels agricultors en l'agricultura per contracte el que els fa temorosos. També temen que l'agricultura per contracte pugui permetre que les grans corporacions s'apoderin de les seves terres, ja que la llei manca de mecanismes de reparació adequats per als agricultors.

Llei d'acaparament d'aliments (llibertat per a empreses)

Aquesta és una altra llei que es considera que beneficia a les grans empreses. Cerca eliminar els límits d'emmagatzematge arbitraris i periòdics de productes agrícoles que el govern va imposar als comerciants.

En lloc de «dispensadores arbitràries», la nova llei introdueix dispensadores de preus per a ser utilitzats només en “circumstàncies excepcionals”. Els límits d'emmagatzematge ara es poden imposar només quan els preus dels productes peribles augmenten en més del 100% i els no peribles en més del 50% en l'últim any.

Segons Roshan Kishore d’Hindustan Times, aquests límits es van infringir un total de 69 vegades en els últims deu anys, derrotant la idea de la reforma.