25 anys de l'Associació Pa i Mel: cogovernança, comunitat i cooperació
La història que enguany dona peu a la celebració comença l'any 1996 a sa Pobla. Un grup de persones de diferents sensibilitats, però amb semblants preocupacions, decideixen fundar una associació sense ànim de lucre que, en els seus orígens, pretenia oferir una alternativa d'oci i de lleure als infants en període de vacances escolars. Així, des del voluntariat i l'esforç d'un reduït grup, arrancava un projecte amb més somnis, projectes i ganes que, bàsicament, recursos. Diuen els entesos que els fenòmens socials no es poden valorar fins no haver deixat passar un anys. 25 anys anys després, podem dir que la tasca de l'Associació Pa i Mel en pro de la cohesió social, la convivència, la inclusió i la igualtat entre les persones a sa Pobla es pot qualificar, sense embuts i vist en perspectiva, d'efectivament una bona pràctica a nivell local des de l'associacionisme; i d'un exemple a seguir com a model de cogovernança per a la resta de municipis.
La cogovernança de la qüestió social i comunitària
El debat entre fer polítiques de caire assistencial o de comunitàries és comú a l'hora d'intervenir socialment, ja sigui des d'una administració pública o des d'una entitat de la societat civil. Per una banda, haver de triar entre potenciar el grau d'autonomia i empoderament de la persona beneficiària o cronificar-ne el grau de dependència al servei; i per una altra banda, la possibilitat de donar prioritat al grau i a la urgència de la necessitat social de primer ordre d'aquella persona, necessàriament individual o, en canvi, entendre-la des d'una visió global del benestar i la inclusió, és a dir, com a persona integrant d'un col·lectiu, la teva sort també serà el resultat de la interacció i convivència en la comunitat.
Arribats en aquest punt, "arriba l'associació als sectors o a les necessitats on no arriba l'administració?", escric citant una pregunta de la periodista Àngels Hernández de Sa Pobla Ràdio dirigida fa poc a una entrevista a la coordinadora actual de Serveis Socials de l'Ajuntament de sa Pobla i una de les fundadores de Pa i Mel, Magdalena Cloquell, i a la coordinadora de l'entitat, Ada Siquier. En les seves respostes hi ha la clau de l'èxit: "No és [important] on acaba i on comença cadascú, sinó la feina i les formes de fer conjunta i comptant amb la participació de la ciutadania". El model pobler d'intervenció socio-comunitària s'ha basat, amb els anys, en un treball cooperatiu, colze a colze, de retroalimentació constant, mútua i combinant l'estructura més rígida però també els recursos públics amb la flexibilitat i la capacitat d'adaptació per part de l'associació de referència, en aquest Pa i Mel. És d'aquesta, i no d'altra manera, que s'explica la gran evolució que ha patit l'entitat que, des del seu moment fundacional, es nodria de voluntarioses accions i hores de dedicació per part dels seus membres fins a arribar a tenir un capital humà professional, preparat, divers i capaç de dur endavant els diferents projectes d'inserció laboral, de formació, de sensibilització, d'acompanyament familiar i escolar, lingüístic, etcètera.
Solidaritat i cooperació internacional
La solidaritat s'exerceix fruit de l'empatia i de la voluntat de donar resposta a una problemàtica social. Si hi afegim el fet migratori, la solidaritat s'exerceix a partir de la cooperació internacional que, en definitiva, vol dir voler entendre -per llavors intervenir- a l'origen, que en aquest cas, esdevé el territori, poble o ciutat natal de la persona migrada.
Tenado és una regió de Burkina Faso, a l'Àfrica occidental, amb un volum de població similar al municipi de Calvià. El país està considerat el cinquè més pobre del món, a on la fam és encara causa de mort avui en dia. Sa Pobla i Burkina Faso s'agermanaren com a pobles l'any 2008, moment en que s'iniciava el projecte de cooperació internacional de l'associació Pa i Mel.
Des d'aleshores i finançats per diferents institucions (Ajuntament, Caixes i banca ètica, Govern de les Illes Balears i Fons mallorquí, fons propis, entre d'altres), s'han aconseguit un seguit de fites que consider rellevants esmentar, amb por deixar-nes algunes de banda o pel camí. 8 escoles de nova construcció. 3 instituts de nova construcció. Un embassament i una vintena de pous d'aigua per a la gestió pública de l'aigua. Horts comunitaris. Tenint en compte que es tracta d'un lloc on s'hi viu amb barraques improvitzades, sense llum, ni aigua, ni clavegueram, ni estructura urbanística de cap tipus; gràcies a la feina, impagable, de gent com la de Pa i Mel, milers d'infants i joves hauran estat escolaritzats -record, un dret universal?- amb condicions millors degut a la solidaritat i la cooperació.
Per 25 anys més facilitant camins
Ara toca celebrar el vint-i-cinquè aniversari al qual ens convida Pa i Mel divendres 12 de novembre a Sa Congregació a partir de les 17h. Com acostumen a fer, ho faran acompanyats de tapes i dolços d'elaboració pròpia i de cuina internacional, amb activitats per a grans i petits i amb la participació de persones i entitats col·laboradores.
"És facil pensar en les necessitats [i somnis], el més més difícil és concretar-les i executar-les"