L'administracio Biden i Cuba
Quasi un any després de la victòria demòcrata en les eleccions dels EEUU la política cap a Cuba de la nova administració Biden no s'ha mogut ni un mil·límetre i manté les sancions de l'era Trump. A què es deu aquesta actitud?
El restabliment de relacions diplomàtiques
El president Obama va restablir relacions diplomàtiques amb Cuba el 2014 i hi va fer una petita visita de cortesia, la primera d'un mandatari des de 1926. Les converses per al restabliment de relacions foren àrdues i amb l'amenaça de l'administració cubana d'aixecar-se de la taula de negociacions en qualsevol moment.
El restabliment no implicà l'aixecament de l'embargament. No pot fer-ho el president dels EEUU per voluntat pròpia sinó que s'ha de seguir un complicat procés que implica les dues cambres dels EEUU i on el vot negatiu del republicans impedirà qualsevol canvi.
Obama va alleugerir les sancions, de fet el nombre de turistes nord-americans a l'illa durant el seu mandat augmentà i permeté un cert enlairament de l'economia cubana, en aquests moments molt dependent del sector turístic.
L'administració Trump
L'administració Trump només arribar al poder féu marxa enrera de quasi tots els avenços fets per Obama, això sí en mantigueren les relacions diplomàtiques a un nivell molt baix. Posà dificultats als cubans residents als EEUU d'enviar doblers als seus parents a l'illa i castigà les empreses estrangeres que operaven a l'illa . Es comptabilitzen fins a 240 sancions.
La Covid-19
A tot això hi hem d'afegir l'inici de la pandèmia el 2020. Cubà hagué de desenvolupar la seva vacuna atès que té molt limitat l'accés al mercat mundial. La pandèmia ha tengut efectes catastròfics per a l'illa i ha afectat seriosament el sector turístic.
L'administració Biden
Per entendre la posició del nou govern demòcrata abans de res hem de conèixer la situació política dels EEUU en aquests moments. La victòria demòcrata a les eleccions de novembre de 2020 fou ajustada, només superà en 4 milions de vots Trump i tant al Congrés com al Senat la seva majoria penja d'un fil, compta amb el vot de desempat de la vicepresidenta Kamala Harris.
A tot això hi hem d'afegir els moviments dels estats republicans per limitar el dret de vots de les minories, hispans i negres, tradicionals votants del partit demòcrata.
Enguany hi ha eleccions parcials i el govern s'hi juga matenir la majoria , tant a la cambra de representants com al senat. A molts estats hi estaran el vigor les noves lleis aprovades pels republicans. Les dificultats de l'administració Biden són evidents ja que per pressions de l'ala dretana del partit demòcrata el pressupost per reconstruir infraestructures i facilitar el pas cap a un model econòmic on les d'energies renovables tenguin més pes s'ha reduït quasi a la meitat del pressupost inicial.
Florida
L'estat de Florida és on es concentren la majoria de descendents d'exilats cubans.Les diverses generacions comparteixen el seu odi cap al règim cubà. Ni la mort de Fidel el 2016 ha aconseguit canviar el règim comunista. És un sector molt sensible a propostes punitives cap al règim de Cuba. De fet a les darreres eleccions el republicans hi guanyaren, encara que per un estret marge.
Els demòcrates saben que qualsevol mesura que alleugereixi les sancions cap a Cuba serà vista com una traïció per l'electorat republicà. Tenint com tenen una majoria tan ajustada no es volen jugar el govern amb un canvi de posició cap al règim cubà.
De fet ni que canviés la posició dels EEUU el govern cubà faria res ja que coneix bé els límits de les seves reformes per mantenir l'essència del règim.
El aldarulls del mes de juliol
El mes de juliol hi hagué moviments de protesta a la majoria de ciutats de Cuba. S'exigia més llibertat i una millora de la situació socioeocòmica, gran part de la població té serioses dificultats en el seu dia a dia.
El govern ràpidament féu front als aldarulls , arrestà els líders i molts dels manifestants foren posats em mans de la justícia. És aquest el moviment de protesta a l'illa més gran des de 1994 quan esclataren unes protestes que foren apaivagades pel mateix Fidel en persona.
A tot això el govern ha fet concessions, més bé pedaços per mirar d'alleugerir una situació molt difícil.
La llei de petites i mitjanes empreses
Finalment el setembre de 2021 el govern cubà ha aprovat una llei que permet la creació de petites i mitjanes empreses amb un màxim 100 empleats. Hi ha limitacions evidents.Un inversor estranger no pot ser soci d'una Pime.Hi ha 100 activitats sobre les quals el govern manté el monopoli.Un cubà no pot ser soci de dues pimes alhora.Encara que manté el control sobre el comerç majorista de compra de productes és una llei insòlita a Cuba. El govern sap que necessita millorar les condicions de vida de la població i aquesta llei pot ser un vàlvula d'escapament de les moltes tensions que hi ha a l'illa.
Els nous governants
Amb la jubilació de Raul Castro el 2018 al govern ja no hi queda molta gent de la generació històrica de la revoluació de 1959. Molts d'ells tenen més de 80 anys i amb seriosos problemes de salut després d'haver estat en càrrecs governamentals més de 50 anys en la majoria de casos.
La nova gerència no disposa de la legitimitat de què gaudiren la generació de Fidel. La seva situació és tota una altra. La gran majoria de la població cubana no ha conegut altre règim més que el castrista i els anys bons de la revolució, els anys 60 i 70 de segle passat són només un bon record dels sectors més envellits de la població. La resta de la població té present els anys durs posteriors a la caiguda de l'URSS, l'anomentat període especial, un període on el PIB caigué més d'un 50% i on hi hagué necessitat de quasi tots els productes.
La nova generació ja ha nascut amb internet i les noves tecnologies i les proclames revolucionàries del govern els semblen més una cosa del passat que del futur.
Hem de tenir present que el règim cubà, malgrat la nova constitució de 2019 continua essent un país socialista on l'estat ho dirigeix tot. El camp socialista ja no existeix i no és més que un record a estudiar en els manuals d'història contemporània. A això hi hem d'afegir la mort de Fidel que durant tota la seva vida fou la flama que va mantenir la revolució, el guia i el referent en moments de dificultat, ara aquest referent ja no hi és.
És aquí on els nous governants s'ho juguen tot. Amb el temps, pel simple fet biològic, desapareixan els líders i protagonistes de la revolució. Seran ells els que hauran de mantenir el règim. Cap dels nous líders té el carisma de Fidel i saben que l´única manera de mantenir-se al poder serà mitjançat l'eficiència econòmica , d'aquí la llei de petites i mitjanes empreses.
En el futur és poc probable que el règim vulgui fer canvis d'alta volada, s'hi juga el ser del règim, però les dificultats dels nous governtants són evidents més quan els EEUU no alleugeriran les mesures sancionadores contra Cuba.
