L’abandó de l’Afganistan per part dels Estats Units enmig d’una ofensiva sense precedents dels talibans ha deixat en evidència que l’objectiu de la llarga guerra “contra el terror” responia a un altre tipus d’interessos molt diferents als de la pau i la llibertat. Els mateixos talibans que foren aliats dels Estats Units en el combat contra la Unió Soviètica varen esdevenir enemics a batre a partir del 11S de 2001. Trump va signar a Qatar amb el cap dels talibans la retirada “digna” dels nord-americans el febrer de 2020.

Vint anys de guerra cruenta després, i d’un país devastat, els fonamentalistes es tornen a fer amb el poder total del país, a costa de moltes vides i dels drets humans de tot el qui consideren adversari, i especialment de les dones afganeses. ACNUR ha avisat de la greu crisi humanitària, amb un increment de la pressió migratòria sobre els països del voltant, com Iran o Pakistan. Metges sense Fronteres també ha denunciat que els enfrontaments impedeixen l’accés a l’atenció mèdica per a la població civil.

Els talibans ja varen prohibir a l’arribada al poder als anys 90 amb el vist-i-plau dels Estats Units la televisió, la música, el cinema, el maquillatge, i varen prohibir que les nines de 10 anys o més s’escolaritzassin. També varen imposar la barba llarga als homes i el burka a les dones, que cobreix tot el seu cos com a metàfora de la seva subordinació.

La previsió és que el govern de Kabul caigui en unes setmanes després de la sortida de l’exèrcit dels EEUU, la qual cosa fa albirar un futur immediat molt preocupant per a les dones afganeses, que són les que pateixen de forma directa els abusos dels talibans. Novament, la comunitat internacional mira cap a un altre costat.