Despertau-vos!
Despertau-vos! Aquesta va ser la pancarta, desplegada davant les costes de Galícia, que va rebre el passat 20 de juny l’esquadró 421, conformat per set persones provinents de comunitats zapatistes de Mèxic, després d’una travessa de quaranta-set dies per l’Atlàntic.
Qui són? Què hi venen a fer, aquí?
L’any 1994, l’alçament armat d’un grup de comunitats organitzades en l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) va fer que totes les mirades del món es fixassin en Chiapas, un Estat del sud-est mexicà.
Dir que fou aleshores quan nasqué el moviment zapatista seria simplificar i negar una història anterior de greuges i resistències que existia des de molt abans que els nostres ulls occidentals reparessin en aquesta zona oblidada i marginada durant segles. Es tracta d’una història de colonialisme, anihilació lingüística i cultural i espoli dels pobles originaris que l’habiten. Pobles que, lluny de la vulnerabilitat i l’endarreriment que tot sovint se’ls ha atribuït, han aconseguit enfrontar el monstre, tothora present, de la cobdícia i l’egoisme de qui es pensa tenir més drets i privilegis. No només això, també han fet possible altres cosmovisions basades en la cura i el respecte de la xarxa de la vida que ens aporten una ruta per a sortir de la barbàrie en què ens trobem.
<<Este pueblo nació digno y rebelde...Desde los tiempos en que sotana y armadura conquistaban estas tierras, la dignidad y la rebeldía se vivían y difundían bajo estas lluvias. El trabajo colectivo, el pensamiento democrático, la sujeción al acuerdo de la mayoría, son más que una tradición en zona indígena, han sido la única posibilidad de sobrevivencia, de resistencia, de dignidad y rebeldía. (Chiapas: el sureste en dos vientos, una tormenta y una profecia, EZLN, 1994)>>
<<...estos indígenas enojan hasta a quienes simpatizan con su causa. Y es que no obedecen. Cuando se espera que hablen, callan. Cuando se espera silencio, hablan. Cuando se espera que dirijan, se ponen atrás. Cuando se espera que sigan atrás, agarran para otro lado. Cuando se espera que sólo hablen ellos, se arrancan hablando de otras cosas. Cuando se espera que se conformen con su geografía, caminan el mundo y sus luchas...
O sea que no tienen contento a nadie. Y parece no importarles mucho. Lo que sí les importa es tener contento a su corazón, así que siguen los caminos que él les marca. Así parece que están haciendo ahora. En todas partes hay gente en los caminos. Van y vienen apenas cruzando los saludos de rigor. Pasan largas horas en reuniones o asambleas o lo que sea. Entran con rostro ceñudo y salen sonriendo con complicidad…(La treceava esquela, Subcomandante insurgente Marcos, 2003)>>
La paraula, les lluites i les motivacions que ens arriben des dels territoris zapatistes i altres pobles d’ Abya Yala han anat tenint ressò en aquesta banda del món on també vivim i patim la violència dels “de dalt”, que ara anomenam capitalista, però que en altres èpoques i en diferents geografies han tingut altres noms i faccions.
Per tot això, en aquests temps de desassossec, al bell mig d’una crisi pandèmica que ens ha mostrat la crueltat i el menyspreu per la vida d’un sistema que els governs i poderosos del món s’entossudeixen a anomenar “desenvolupament”, fou un gran motiu d’esperança i joia l’anunci, fet per l’EZLN i el Congrés Nacional Indígena (CNI), que iniciarien una “Travessa per la Vida” arreu de les terres conegudes com a Europa:
<<...¿a qué vamos en esta Travesía por la Vida si no aspiramos a dictar caminos, rutas, destinos? ¿A qué, si no buscamos adherentes, votos, likes? ¿A qué, si no vamos a juzgar y a condenar o absolver? ¿A qué, si no llamamos al fanatismo por un nuevo-viejo credo? ¿A qué, si no buscamos pasar a la Historia y ocupar un nicho en el panteón enmohecido del espectro político?
Bueno, para serles sinceros como zapatistas que somos: no sólo vamos confrontar nuestros análisis y conclusiones con lo otro que lucha y piensa críticamente. Vamos a agradecer a lo otro su existencia. A agradecer las enseñanzas que su rebeldía y su resistencia nos han regalado. A entregar la flor prometida. A abrazar lo otro y decirle al oído que no está sola, soloa, solo. A susurrarle que valen la pena la resistencia, la lucha, el dolor por quienes ya no están, la rabia de que esté impune el criminal, el sueño de un mundo no perfecto, pero sí mejor: un mundo sin miedo.
Y también, y sobre todo, vamos a buscar complicidades… por la vida…>> (La Travesía por la Vida, ¿A qué vamos?, Sup Galeano, juny 2021)
L’”Esquadró 421” és un primer grup de zapatistes que en precedeix molts d’altres que vendran a Europa des de Chiapas i altres territoris de Mèxic. Està prevista l’arribada de gent que pertany a l’EZLN, al Congrés Nacional Indígena-Consell Indígena de Govern (CNI-CIG) i del Front de Pobles en Defensa de la Terra i l’Aigua Morelos, Puebla i Tlaxcala (FPDT.MPTT). Totes aquestes persones i organitzacions conformen la Gira Zapatista per Europa que han rebatejat amb el nom de Terra Insubmisa.
Tal com diuen en els seus comunicats, venen amb l'objectiu de “compartir històries mútues, dolors, ràbies, fites i fracassos”, “per fer una abraçada a qui en el continent europeu es rebel·la i resisteix, també per escoltar, aprendre de les seves històries, geografies, calendaris i maneres de fer les coses”. Fins i tot ens uneixen “enemics comuns”, algunes de les empreses que estan destruint el nostre territori són les mateixes que estan destruint els seus.
Les persones que els estam esperant també anhelam aprendre molt sobre la seva manera d’organitzar-se i sobre com donen vida als set principis de manar obeint: servir en comptes de servir-se, construir en comptes de destruir, representar en comptes de suplantar, convèncer en comptes de vèncer, obeir en comptes de manar, baixar en comptes de pujar i proposar en comptes d’imposar.
Desitjam aprendre d’elles com s’organitzen als “Caracoles”, l’estructura d’organització territorial autònoma que han bastit. Als “Caracoles” s’hi troben les cases de les Juntes de Bon Govern, on hi ha les representacions dels Municipis Autònoms Rebels Zapatistes (MAREZ), que són elegides en assemblees on participa tota la població i en les quals es tracten els assumptes que interessen a tothom.
Des de la seva creació, els “Caracoles” han bastit de manera autònoma infraestructures bàsiques per a educació, salut i justícia i el Banc Popular Autònom Zapatista (Banpaz). En aquestes comunitats, sense poder dir encara que s’ha eliminat totalment la violència contra les dones, s’han assolit grans avenços com l’erradicació dels feminicidis i el respecte a la veu i la dignitat de les dones, entre d’altres. En l’àmbit de la salut s’ha reduït de manera dràstica la mortalitat infantil. I pel que fa al sistema educatiu, cal destacar la voluntat de defensar la llengua i cultura originàries de les comunitats.
La trobada al continent europeu (i illes adjacents) es durà a terme durant aproximadament un any, per a la qual cosa diversos col·lectius ens hem començat a organitzar per tal de rebre la comitiva.
A les Illes Balears i Pitiüses també ens estam autoorganitzant com a Comitè d’Acollida. En aquest comitè hi participam diferents persones i entitats amb l’objectiu d’acollir un grup de persones de la comitiva zapatista i aconseguir els recursos necessaris per a fer possible la seva arribada als territoris d’Europa i a les nostres geografies illenques.
Volem compartir amb ells els nostres dolors, les nostres ràbies i resistències, les nostres mirades i oïdes, per aquest motiu estam bastint aquest pont de dignitat perquè ens visitin i ens puguem trobar aquí, a la Mediterrània.
El nostre compromís és compartir sentiments i miralls sobre les realitats que ens travessen. Per a nosaltres, la seva paraula també ha estat una llum per a perseverar en la convicció i la voluntat de transformar el món en un indret on càpiguen molts de mons.
Des de les Illes Balears i Pitiüses, allò que veiem que ens connecta i coincideix amb la crida i la paraula Zapatista, del CNI-CIG i el FPDTA.MPT ho hem estructurat en els següents eixos o dolors i resistències, a partir dels quals volem bastir l’encontre:
• Memòria de la repressió.
• Defensa del territori davant l’espoli extractivista i la precarietat de la vida, sobirania alimentària i autogestió.
• Vides migrants i feminismes decolonials.
• Llengua i cultura en resistència.
Aquí també enfrontam la violència capitalista concentrada en l’extractivisme turístic que depreda el territori i fa les nostres vides més precàries; el menyspreu, el racisme i la xenofòbia contra les vides migrants; les violències masclistes i el patriarcat institucional; els impactes encara presents de la repressió i el menyspreu i minorització de la llengua i cultura pròpies.
Per tot això, confiam que aquesta trobada renovi les nostres resistències i basteixi llaços de solidaritat i cura mútua més enllà de qualsevol frontera. Si us interessa sumar-vos a aquest caminar, contactau amb nosaltres i visitau les xarxes socials del Comitè d’Acollida Zapatistes - Illes Balears i Pitiüses:
E-mail: [email protected]
Canal telegram: https://t.me/cmt_ac_Zapatistes_IB
Facebook: @EZLNIBPitiuses
Twitter: @EZLNIBPitiuses
Instagram: @cmt_ac_zapatistes.ibpitiuses
Us esperam per sumar forces en aquest projecte que ens sembla tan il·lusionant.