Mentre Colòmbia segueix assassinant activistes i indígenes amb total impunitat, i el president d’Haití és executat per paramilitars colombians, sembla que aquests dies l’epicentre de la preocupació colonial de la “comunitat internacional” és Cuba.

Els noticiaris només parlen de les protestes socials contra el govern, al qual responsabilitzen de l’escassetat i la manca de provisions, però allò cert és que ni tan sols enmig d’una pandèmia mundial s’han complert les resolucions de l’ONU per aturar el bloqueig econòmic que pateix Cuba, i que impedeix que arribin materials bàsics -com ara sanitaris- i queviures.

Tot i així, Cuba ha estat el primer país d’Amèrica Llatina en crear una vacuna anticovid, l’Abdala, amb més d’un 92% d’efectivitat, desenvolupada malgrat la precarietat de les condicions en què han de viure i treballar els cubans i cubanes.

El president de Cuba, Díaz Canel, ha denunciat la intromissió dels Estats Units i la seva aliança amb els opositors, amb l’objectiu de legitimar el missatge que el govern cubà no pot controlar el coronavirus, encara que el país és, de tot el continent americà, el que compta proporcionalment amb la taxa més baixa de contagis i víctimes. Els “aldarulls” denunciats per agències internacionals no han estat més importants que els succeïts a Espanya, incloses les càrregues policials injustificades a les protestes de fa uns dies per mor de l’assassinat homòfob del jove Samuel. Però tot i així, es magnifiquen mentre es silencien la resta de conflictes que beneficien les oligarquies econòmiques i les metròpolis postcolonials.

L’investigador Julián Macías ha demostrat com entre els dies 9 i 10 de juliol es varen posar centenars de milers de tuits amb el hastag #SOSCuba creat per un compte espanyol i repiulat per milers de comptes falsos i de l’entorn de les organitzacions de l’extrema dreta.