No a una altra guerra: ni a Ucraïna ni enlloc

No a una altra guerra: ni a Ucraïna ni enlloc
No a la guera
No a la guera

L’escalada de tensió entre Rússia i l’OTAN arran del control de les fronteres amb Ucraïna ha acabat finalment amb l’atac militar iniciat per Putin la passada matinada. Europa s’ha aixecat en ple segle XXI amb una altra guerra, la primera d’aquest mil·leni en les fronteres del vell continent, la qual cosa demostra que no hem après res del segle XX.

Tot i les anàlisis simplistes que només cerquen un posicionament a favor d’un dels blocs, estam davant un conflicte prou complex, que té claus globals (el control geopolític en un món multipolar, i la reconfiguració del bloc “occidental” contra nous adversaris amb cada vegada més poder com Rússia o Xina) i locals (la voluntat expansionista d’un Putin que fa anys que treu rèdit del seu ultranacionalisme, i el cop d’estat a Ucraïna amb un govern amb partitipació dels neonazis que ha castigat els territoris pro-russos). Putin vol reforçar el seu lideratge, com ho volen fer també Joe Biden i Boris Johnson, personatges en caiguda lliure a les enquestes.  

Europa, de bell nou, immersa en la més important crisi política des de la seva creació, no ha tingut posició pròpia davant el conflicte, més enllà de fer seguidisme d’una OTAN que no té cap mena de sentit després de la caiguda del mur de Berlín el 1989. 

El pronunciament dels partits polítics a Espanya contra el paper de Rússia i de Putin ha estat gairebé unànim, llevat de VOX, que a hores d’ara mantén la seva ambigüitat que en realitat és una mostar de suport al líder rus. No obstant, també s’ha de dir que la mateixa comunitat internacional que ara reclama el compliment del dret internacional a Putin ha mirat cap a un altre costat quan les milícies nazis ucraïneses atacaven el Dombàs, i ara Putin ho aprofita en el seu argumentari.

Com a totes les guerres, la variable econòmica és la que explica en bona mesura la geoestratègica, amb un estats que més que mai defensen interessos oligopòlics allunyats de les necessitats i interessos dels seus propis pobles. En aquest cas, una de les qüestions clau és la crisi energètica mundial, i la competència pel control del gas. Resta per veure quin serà el paper a tot això d’una altra potència clau: Xina. Al conjunt del planeta, les classes populars i els sectors més vulnerables són els que patiran els efectes inflacionistes de la pujada dels preus del gas i els combustibles en general.

Els bombardejos damunt Ucraïna produïran moltes morts de persones innocents, com totes les guerres. L’altra víctima d’aquest conflicte és la veritat, atès que la major part d’informacions que circulen al gruix de mitjans de comunicació és de part, i que la desinformació i les fake-news produïdes tant pels Estats Units com per Rússia són a l’ordre del dia. 

Com va dir una vegada Julio Anguita: maleïdes siguin les guerres i els canalles que els fan. No a la guerra!

Comentaris
No a una altra guerra: ni a Ucraïna ni enlloc