La diplomàcia espanyola, al servei del colonialisme

La diplomàcia espanyola, al servei del colonialisme
foto: El Confidencial
foto: El Confidencial

La “crisi” oberta entre el Ministeri d’Exteriors i el govern de Mèxic no és nova. Els primers a protestar foren els hotelers mallorquins, que varen posar el crit al cel quan a la seva arribada al poder, AMLO es va negar a seguir pagant des de les arques públiques la seva promoció turística, i alguns megaprojectes estratègics com l’aeroport de Texcoco, al bell mig d’un paratge natural. 

Ara, i pocs dies després que Felip VI celebràs a Puerto Rico els 500 anys de colonització espanyola com un model a seguir, i més enllà de les gestualitzacions a les quals ens té acostumats el president mexicà, el Ministre d’exteriors va deixar ben clar de què va la cosa: “El gobierno va a defender los intereses de los españoles y de sus empresas”. Sobretot de les darreres, perquè com va recordar també el Ministre, el Regne d’Espanya és el segon inversor internacional a Mèxic, com si el Regne d’Espanya fos el representant del BBVA, Prisa o Repsol. Perquè no parlam ni de diners públics, ni d’interessos públics, més enllà de l’afany de lucre d’algunes grans empreses. Però des del sorgiment dels Estats-nació, per a això ha servit sobretot una diplomàcia que en temps de globalització i crisi dels propis Estats i de la democràcia, queda en evidència. L'únic que ha plantejat el president mexicà és que les relacions diplomàtiques s’agafin “una pausa”, deixant clar que la mesura no és “contra el poble espanyol”, sinó contra uns acords d’inversió entre grans empreses espanyoles i els governs de Mèxic precedents que han fet malbé el país, i que AMLO no vol perllongar.

I és que el colonialisme és ben viu. Fa ja dos segles que la majoria de països d’Amèrica Llatina es varen independitzar políticament, però les pressions de les grans empreses espanyoles per extreure els seus recursos naturals s’han incrementat en les darreres dècades, molt especialment d’ençà que empreses com Endesa, Iberdrola o Repsol, abans de l’Estat, foren privatitzades pels governs de PP i PSOE. A partir d’aquí feren el bot a l’altre costat de l’Atlàntic, on aprofitaren la corrupció dels governs de dretes i les dictadures, amb intents de cop d’Estat com el del BBVA contra el govern de Venezuela, de la mà de José María Aznar, o el suport als de Bolívia o Hondures en els darrers anys.

Cada vegada que s’estrena un govern d’esquerres a Amèrica Llatina, a les empreses de l’IBEX35 no els va gens bé, i s’enfonsa la borsa espanyola, perquè corren el risc que els nous governs estableixin regulacions per evitar l’expoli. El més lamentable és que els instruments públics que pagam entre totes i tots serveixin als seus interessos, i no a l’establiment de relacions fraternes i de cooperació entre els pobles.

comentaris
La diplomàcia espanyola, al servei del colonialisme